En una oració com Hi som per informar-vos, el verb ser indica mera localització. Quan té valor locatiu, el verb ser va acompanyat d'un complement locatiu, que en aquest cas podria ser l'adverbi aquí (Som aquí per informar-vos) o un sintagma preposicional (Som a l'oficina per informar-vos). Aquest [...]
El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:
em i ens, quan el [...]
La denominació catalana adequada per referir-se a cadascun dels edificis o conjunts de cases contigües separats per carrers, places, etc., és illa o bé illa de cases. Per exemple:
El carrer que busqueu és a la pròxima illa / illa de cases.
La forma mansana (o mançana) no és admissible en català.
[...]
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
En català, per indicar la circumstància que origina un fet o una acció s'usa la locució preposicional amb motiu de (i no en motiu de). Per exemple:
Amb motiu del nostre aniversari us convidem a un dinar el dia 18 de juny.
[...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
comandament a distància telecomandament En català, no existeix la paraula mando, ja que es tracta d'un castellanisme. El seu equivalent és comandament. Exemples: crit de comandament, comandament militar, comandament de vol.
Per tant, l'aparell que serveix per activar, dirigir o desactivar un altre [...]
Per fer referència a l'acció de suggerir oa una cosa suggerida, en català cal fer servir el nom suggeriment (i no suggerència o sugerència). Per exemple:
Trobo precipitat el suggeriment de prescindir dels seus serveis.
Adreceu els suggeriments a la bústia ciutadana.
Un suggeriment: no t'hi [...]
convé.
Aquest fenomen també es dona en alguns parlars orientals amb la vocal realitzada com a u.
En valencià i en part del tortosí, a més a més, també es pronuncia una oen l'infinitiu:
M'agradaria vore esta pel·lícula.
En alguns parlars nord-occidentals es donen formes amb e en l'infinitiu, el [...]
Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
puc, pogut, pugui... (de poder)
volgut, vulgui... (de voler)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé [...]
La forma general per denominar la massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben batuda a la qual poden incorporar-se altres substàncies reduïdes a pasta, com bacallà, cervell, patates, etc., i fregida amb oli o llard és bunyol.
En alguns parlars, també hi ha la forma [...]