FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar algú a córrer, a saltar, a nedar. Desafiar a caramboles, als escacs. Afrontar, no témer la lluita (amb alguna cosa). Desafiar la tempesta, la fúria del vent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el lliurament de l'arma. requerir algú d'amors Demanar-li que accepti l'amor del demandant. Desafiar, provocar, (algú) a combatre. Dos cavallers el requerien a una batalla a ultrança. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'edat mitjana, noble que havia rebut l'orde de cavalleria. Cavaller aventurer, de ventura. El cavaller d'una dama. cavaller errant Cavaller que recorria el món per redreçar torts, protegir els febles, desafiar cavallers cèlebres en honor de la seva dama, etc. cavaller salvatge [...]