Provocar a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar algú a córrer, a saltar, a nedar. Desafiar a caramboles, als escacs. Afrontar, no témer la lluita (amb alguna cosa). Desafiar la tempesta, la fúria del vent [...]

El verb que heu cercat es conjuga com canviar.  [...]

Convidar, un esportista o un equip, un adversari a competir en contra seu. [...]

v tr [Se conjuga como: desviar] 1 [provocar] desafiar. Yo rehuía el combate, pero él me desafió, jo defugia el combat, però ell em va desafiar. 2 fig desafiar. Le desafío a que no lo adivina, us desafio que no ho endevineu. 3 fig desafiar, plantar cara a, encarar-se amb. Desafiar a la muerte [...]

v tr 1 desafiar, retar. Desafià els seus enemics, desafió a sus enemigos. 2 fig desafiar. Desafiar la mort, desafiar a la muerte. 3 et desafio que no... a que no...Et desafio que no ho endevines, a que no lo adivinas.  [...]

1 reptar llançar el guant(a algú) 2 afrontar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de desafiar; l'efecte. [...]

Persona hàbil a manejar l'espasa. Antigament, home amic de desafiar. [...]

el lliurament de l'arma. requerir algú d'amors Demanar-li que accepti l'amor del demandant. Desafiar, provocar, (algú) a combatre. Dos cavallers el requerien a una batalla a ultrança. [...]