FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fatigar. 2 Fig. importunar molestar (->) enervar turmentar(hiperb.) ennuegar(fig.). És un home carregós: m'ennuega. fer escudella(una cosa a algú) encaparrar, cansar el cap, esp. fig. Ja ho resoldràs un altre dia: no t'hi encaparris ara. avorrir(->) atipar enfastidir [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) malmirar (algú) tenir (algú) de cap d'esquila (o d'esquira) tenir (algú) de cap d'inxa(Alc.) no passar de les dents (una persona o una cosa) no mirar la cara (a algú), tenir-li aversió. tenir quimera (a algú) 2 Causar tedi, avorriment. enfastidir cansar afartar. Ja m'afarten, tants sermons! pudir [...]