1 ordenar(->) comandar intimar, manar autoritàriament. decretar prescriure preceptuar disposar establir dictaro imposar estatuir comminar, manar una cosa sota amenaça d'una pena, esp. legal. passar ordre de 2 (Usat com a v. abs.) comandar capitanejar caciquejar(intr.), fer actes de [...]

acabdillar(->) comandar manar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

conduir capitanejar guiar dirigir manar menar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. assabentar. 2 declarar. 3 convocar. 4 ordenar, manar. 5 v. intr. amistar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Banc de Barcelona. liquidació judicial suspensió de pagaments Cp. insolvència 2 Fer bancarrota: abatre's aixecar-se o alçar-se, fer bancarrota fraudulenta. concursar, manar, el jutge, que els béns d'una persona que fa bancarrota siguin posats a concurs de creditors. fer fallida o fallir fer [...]

avió) timonejar(una nau) encarar(una arma, un llum) 3 Dirigir un afer, un país, etc. administrar conduir regir governar menar(≠ manar). Menar una administració, la dansa, el rosari, etc. menar la dansa(fig.), dirigir un afer. guiar portar la batuta, portar la direcció. portar la bandera, íd [...]

1 Dret o poder de manar. En el llenguatge corrent s'usa sovint com a sinònim de poder. A tort, car l'autoritat està fundada sobre la dignitat i la naturalesa, mentre que el poder recolza sobre la força. Un pare, per exemple, té sempre legalment i de fet el poder o pàtria potestat sobre els seus [...]

1 (Dit d'una persona) capaç dispost, que té disposició per a alguna cosa. bo per a fet per a. Aquest home és fet per a manar. idoni. No és una persona idònia per a aquest càrrec. indicat. Ell és el més indicat per a això. qualificat, que té totes les qualitats requerides. competent. Jutge [...]

. instruccions disposició. Una disposició testamentària. imposició. No tolero imposicions de ningú. dictat. Els dictats de la consciència. mandat, ordre que un superior imposa. provisió, ordre que expedeix un tribunal. decret(->) 4 A les ordres de: Al manar de. Manuel Franquesa i [...]

Conferir un orde sagrat. consagrar, es diu només d'un bisbe. 3 Donar una ordre: manar. contraordenaro contramanar, ordenar de no fer allò que hom primer havia ordenat. desmanar, íd. receptar, prescriure, el metge, un medicament o una cura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]