FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba llarga, folgada, oberta de davant, sense mànigues, que es porta tirada a les espatlles cobrint el vestit. Posar-se, treure's, la capa. Embolicar-se amb la capa. Una capa madrilenya. Capa d'aigua o de pluja. Capa de cor, magna. Capa de caputxa. Capa torera. capa pluvial [...]
Peça de roba llarga, folgada, oberta de davant, sense mànigues, que un artista circense porta tirada a les espatlles cobrint el vestuari, i que es treu en començar el número. [...]
Estrat virtual en l'estructura d'una imatge digital creada o tractada amb un editor d'imatges, amb uns trets comuns, al qual es pot incorporar text, imatges, gràfics o efectes de composició i es pot modificar o eliminar de manera individual. [...]