FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No personal, no pertanyent exclusivament a una o a determinades persones. Que no manifesta, que no deixa veure, cap característica personal, cap empremta individual. En gram., que designa una situació sense atribuir-la a una persona determinada. El verb impersonal haver-hi sols es conjuga [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la reflexió. Que sol obrar o parlar amb reflexió. És un home molt reflexiu. En gram., que expressa una acció el subjecte i l'objecte de la qual tenen el mateix referent. Verb reflexiu. Que té el mateix referent que el subjecte d'un verb reflexiu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u, davant un altre pronom feble o, facultativament, davant un verb començat en s, en ce o en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que assenyala l'estat resultant d'una acció prèvia, s'aplica a alguns verbs o formes verbals. Un verb resultatiu. L'accepció resultativa del perfet. [...]