expressions són vàlides tant en singular com en plural, tot i que les formes en singular són les tradicionals.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)
[...]
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb dir és digues. En conseqüència, quan es combina amb un pronom feble, s'obtenen les combinacions següents: digues-me, digues-li, digues-nos, digues-ho, etc. Per exemple:
Digues-me si podreu participar en el col·loqui de la tardor.
Digues-li que [...]
En català, alguns noms (i adjectius) amb el singular acabat en -s són invariables quant al nombre. Per exemple:
alguns noms com ara tos, pols, albatros, cosmos;
els noms que acaben amb el sufix grec -itis: rinitis, hepatitis, flebitis, etc.;
els noms que acaben amb -us: cactus, globus [...]
Segons si el complement indirecte de tercera persona del singular és un ésser animat o no, s'opta per un pronom o l'altre.
1.1. Animat
Generalment, es fa servir el pronom li. Per exemple:
A la Mercè li comprarem un barret.
Li trucaré demà, a en Jordi.
No li convé anar a dormir tard.
Li agrada en Jaume [...]
singular. Per exemple:
Ha vingut (una) altra vegada.
M'ho ha fet repetir (un) altre cop.
(Una) altra volta! Sant tornem-hi...
Pots llegir-ho (un) altre pic?
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.4.3.1f) [...]
progressos econòmic, industrial i social.
Ara bé, també es pot escriure el nom en singular i repetir l'article davant de cada adjectiu. Per exemple:
Ara debaten l'aplicació del model bilingüe i el plurilingüe.
Només resoldrem el primer enigma i el tercer.
Cal lluitar pel progrés econòmic, l'industrial i el [...]
El verb tenir presenta les formes següents en la segona persona del singular de l'imperatiu: té, tingues i ten (o tin en parlars valencians i nord-occidentals).
Pel que fa a la segona persona del plural, presenta les formes teniu
i tingueu.
Cal tenir en compte que aquestes formes no són [...]
El verb acudir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com pudir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb arrupir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb brumir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]