Resultats de la cerca frase exacta: 12
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
toro
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bou1 1 1 Correguda de bous b) Tractor de rodes articulat amb cullera frontal. Carretó proveït de forca elevadora. [...]
|
|
2.
capejar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer jocs (al toro) amb la capa. Resistir (un temporal) navegant a la capa. [...]
|
|
3.
capejador 2 capejadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que capeja el toro. [...]
|
|
4.
tauro-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. taurus, 'toro'. Ex.: taurofília. [...]
|
|
5.
cornada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banyada² 1 . Un toro li clavà una cornada. [...]
|
|
6.
taurí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al toro o bou, a les corregudes de bous. [...]
|
|
7.
clapat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple de claps. Té el pèl blanc clapat de negre. Un toro clapat. [...]
|
|
8.
torejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, especialment un torero, lluitar amb un toro segons unes regles i convencions establertes. Torejaran sis toros d'una ramaderia de Salamanca. [...]
|
|
9.
muleta 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit bastó que porta penjant tot al llarg un drap vermell i serveix al torero per a enganyar el toro i fer-li abaixar el cap quan va a matar-lo amb l'espasa. [...]
|
|
10.
verònica
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representació del drap de Verònica amb la faç de Jesucrist. En tauromàquia, passada de capa en què el torero espera l'envestida del toro tenint-la estesa amb les dues mans davant aquest. Planta del gènere Veronica, de la família de les escrofulariàcies, de flors feblement zigomorfes amb quatre [...]
vern1
|
vern1
1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] [AGF] Arbre caducifoli de la família de les betulàcies, de fulles ovades i agafatoses, truncades o escotades a l'àpex, d'un verd fosc per sobre, flors masculines en aments espiciformes pènduls, les femenines en aments globosos que donen lloc a infructescències en forma de pinya petita, i fruits petits amb dues ales estretes, propi dels boscos de ribera en sòls sempre humits (Alnus glutinosa ).
1 2 [LC] [BOS] [AGA] vern bord Cabrafiguera .
1 3 [LC] [BOS] vern menut Fràngula 1 .
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de vern, de color ataronjat, rogenc quan és seca.