la mateixa plaça biològica i es troba en els mateixos agrupaments vegetals. Herba de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles totes basals, amplament linears o ensiformes, i flors blanques o un xic groguenques, força grosses, disposades en inflorescència vistosa [...]

encreuament de la menta d'aigua i la menta de bou, poc pilosa, de fulles amplament lanceolades i flors liloses, cultivada per a l'obtenció d'essència i per a fer-ne infusions, i sovint escapada de conreu (Mentha piperita). menta romana Cost². menta romana Menta pebrera. Licor preparat [...]

coriàcies i lluents, amb els folíols amplament lanceolats i aguts, i flors blanques, generalment en grups de més de tres, que es fa als alzinars i a les bardisses de la terra baixa (Rosa sempervirens). roser gàl·lic Roser silvestre, caducifoli, de tiges amb agullons molt nombrosos [...]

dels seus rizomes un oli emprat en perfumeria (Iris germanica var. florentina). lliri d'un dia Lliri de la família de les liliàcies, herbaci i rizomatós, de fulles amplament linears, quasi totes basals, i flors d'un groc vermellós, amb sis tèpals, els tres interns ondulats [...]

grosses i vermelles, molt vistoses, que s'obren en fer-se fosc, originària de Mèxic i Amèrica Central, cultivada com a ornamental (Disocactus speciosus). reina dels boscos Herba de la família de les rubiàcies, de fulles amplament lanceolades i verticil·lades, flors [...]

amplament cònica, de fulles primes i lluents, en grups de tres, i pinyes molt asimètriques, reflexes i sovint agrupades, originari de l'Amèrica del Nord, que es cultiva per a l'obtenció de fusta (Pinus radiata). pi marítim Pinastre. pi negre Pi d'escorça grisenca i [...]

híspida, de tiges dretes puntejades de negre, fulles oblongues o lanceolades, flors de color variable entre el blau i el porpra, amplament tubuloses i amb els estams molt sortints, freqüent en prats secs i vores de camins (Echium vulgare). llengua de ca Planta de la família de les [...]

Sant Joan Espernallac. herba de Sant Joan Espunyidella groga. herba de Sant Jordi Herba alta de la família de les valerianàcies, ben glabra, de tiges fistuloses, fulles amplament lanceolades, oposades, i flors tubuloses i esperonades, vermelles o roses, de vegades blanques, reunides en [...]

Planta vivaç de la família de les amaril·lidàcies, de bulb gros, fulles linears i una gran flor blanca que surt d'una espata membranosa, generalment solitària, pèndula i olorosa, amb els tèpals amplament ovats terminats bruscament en una punta verda, que apareix a l'inici de la primavera a les [...]

Ronyó que s'afegeix als dos habituals, més o menys rudimentari, amb sistema pièlic o ureteral independent. En alguns casos és adherit, més o menys amplament, a algun dels ronyons normals. [...]