Resultats de la cerca bàsica: 577
|
131.
pop
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, molt abundant però no gens apreciat com a comestible (Eledone moschata). [...]
|
|
132.
capdamunt
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
muralles es veien les veles blanques. Es trobà davant d'una porta baixa i arrodonida pel capdamunt. al capdamunt Al grau més alt, al rang més elevat. Estudiant molt ha arribat al capdamunt. al capdamunt de Al grau més alt de, al rang més elevat de. No és gens fàcil [...]
|
|
133.
final
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'espai. La casa que busques és al final del carrer. Última part d'una cosa. No m'agrada gens el final d'aquesta pel·lícula. Prova en què es determina el guanyador d'un certamen o d'una competició. Nota principal en els modes antics, sobre [...]
|
|
134.
morro
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part anterior sortint de la cara de certs mamífers, peixos i altres animals on hi ha la boca i els forats del nas. Llavi, especialment quan és molt gros, quan està inflat. Caure de morros per terra. ésser del morro fort Ésser no gens dispost a deixar-se conduir per [...]
|
|
135.
sofrir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saber suportar, tolerar. No pot sofrir que el renyin. És un home antipàtic: no el puc sofrir. No impedir, permetre, (allò que caldria, que hauria d'evitar-se). No sé com sofreixes que no faci gens de cas del que li dius. Ésser sotmès (a una prova, a quelcom [...]
|
|
136.
escaure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguna cosa, contribuir a la seva bellesa. La jaqueta verda li escau molt. El groc no li escau. Aquests mobles no hi escauen gens. escaure malament No escaure. no escau No s'accepta perquè no és procedent. si escau Si és procedent, en el cas que sigui procedent. Algú, [...]
|
|
137.
mamar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mèrits o sense esforç. Es mama un bon sou. Aprofitar-se. Tots en mamen, de la fortuna del pare. mamar-se-les dolces No haver-se d'afanyar gaire o gens per a gaudir d'un avantatge, d'un profit, etc. [...]
|
|
138.
sa 3 sana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gaudeix de bona salut, no malalt. Tinc quatre fills i, gràcies a Déu, tots sans i adrets. Té l'ull esquerre sa, però de l'altre ja no hi veu gens. No tenir el cap sa. Que revela salut. De sana complexió, constitució. Té uns colors sans. Exempt de dany [...]
|
|
139.
mena 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gent són? És una mena d'home que mai no sabràs com fer-lo content. Una mena de bolets no gens gustosos. No soc de mena menjador. Persona o cosa semblant a la classe a què es fa referència. Aquell instrument és una mena de guitarra. de mena Per natura. De porc i de [...]
|
|
140.
pintar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
es pinta a la retina. Descriure 1. No és tan boig com el pintes. Ell, això, ens ho pinta molt fàcil, però ja veureu com no ho és gens. L'autora ha pintat admirablement els costums d'aquella gent. no pintar-hi res No tenir-hi cap paper, no importar, no [...]
cap2
[inv.] 
|
cap2
[inv.]
1 1 adj. [LC] En una oració negativa, ni un. No té cap germà: és fill únic. Quan m'ha demanat taronges, ja no en tenia cap. Cap d'ells no ho ha entès. Ha de treballar sense cap eina. —Te n'ha donat alguna prova? —Cap, ni una.
1 2 adj. [LC] En una oració interrogativa, condicional o en una oració que expressa suposició o dubte, algun. Tens cap mocador que em puguis deixar? Si cap d'ells et pregunta alguna cosa, no li responguis. Jo no sé com pot fer servir cap de les eines que li han deixat.
2 1 adj. [LC] En una oració negativa, gens de. No té cap importància. No en tinc cap culpa. El càstig no ha tingut cap eficàcia. No tinc cap ganes d'anar a aquest sopar.
2 2 adj. [LC] En una oració interrogativa, condicional o en una oració que expressa suposició o dubte, alguna mena de. Et fa cap il·lusió tornar-lo a veure? Si tens cap interès a recuperar el teu llibre, truca-li.
[inv.]