Els compostos catalans en què el primer component acaba en vocal i el segon comença en r, s o x s'escriuen amb guionet. Per exemple:
aigua-sal, barba-serrat, bleda-rave, busca-raons, cala-xarxes, cama-sec, cara-rodó, compta-revolucions, esclata-sang, escura-xemeneies, espanta-sogres, gira-sol [...]
Quan d'un mot que comença per s- en fem un compost culte (politico + social = politicosocial) o un derivat (pre + selecció = preselecció), aquesta essa no es dobla encara que representi un so de essa sorda entre vocals. Per exemple: altisonant, anglosaxó, antisèptic, italosuís, morfosintaxi [...]
Els mots derivats formats per un prefix que acaba en r, com ara cor-, hiper-,
ir-, inter-, super-,
ciber-, etc., s'escriuen amb rr si la primera lletra del mot al qual s'adjunten comença en r-.
Aquesta coincidència es dona en paraules com ara: corredemptor, corregència, hiperrealisme [...]
El prefix re- indica 'duplicació' o 'repetició', de vegades 'intensitat', i s'adjunta a verbs (i noms i adjectius que se'n deriven) sense guionet; així, doncs, formen una sola paraula. Aquest prefix permet la formació de verbs com ara reactivar, recomençar, redescobrir, reorganitzar, ressituar [...]
En català, els mots compostos que són manlleus adaptats s'escriuen amb els components aglutinats i sense guionet. Per exemple:
aiguagim, cameràman, ciclocròs, discjòquei, troleibús, vademècum...
Pel que fa als compostos que són manlleus no adaptats, es poden dividir en tres grups:
En [...]
El prefix des-, i la seva variant de-, indica inversió del significat de la forma a la qual s'adjunta. Aquest prefix permet la formació de verbs com ara decolorar, decréixer, deformar; desbotonar, descodificar, desconstruir, desdramatitzar, desembalar, desfragmentar, desgravar, etc.
De vegades [...]