11.
consentir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. estar(o declarar-se) d'acord condescendir assentir rendir-se accedir(->) desentossudir-se prestar-se a (+ inf.) cedir 2 v. tr. permetre tolerar admetre acceptar, consentir a allò que hom proposa a algú. deixar fer deixar dir Ant [...]
|
12.
voler 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
encabessar-se(una cosa), íd. tenir ganes de obstinar-se a entossudir-se a proposar-se(->) encapritxar-se amb (una cosa) exigir(->) Cp. perseguir (fig.), desitjar, ambicionar Ant. Renunciar. Refusar. 2 admetre. 3 Voler dir: significar. Manuel [...]
|
13.
albergar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 acollir, admetre algú a la pròpia casa. donar alberg allotjar estatjar(Alc.), donar estatge a algú. hostatjar, acollir com a hoste. aposentar donar posada donar estatge donar hospitalitat acantonar, allotjar les tropes. aquarterar, posar l'exèrcit a quarter. obrir la casa(a algú) (fig.). [...]
|
14.
confessar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Reconèixer ésser vera una cosa que hom tenia secreta. atorgar. reconèixer convenir (amb algú una cosa). Convinc amb vós que m'he equivocat. admetre acordar. Ell em va acordar que ho havia fet amb mala intenció. confiar, confessar en confiança a algú. Ho confià al seu germà. cantar(fig.). Fer [...]
1 Reconèixer ésser vera una cosa que hom tenia secreta. atorgar. reconèixer convenir (amb algú una cosa). Convinc amb vós que m'he equivocat. admetre acordar. Ell em va acordar que ho havia fet amb mala intenció. confiar, confessar en confiança a algú. Ho confià al seu germà. cantar (fig.). Fer cantar algú, fer-lo confessar. ésser confés (un acusat), haver confessat o admès la seva culpa o allò que hom li imputa. 2 (confessar-se pron.). Confessar allò que hom considera com a pecat a un sacerdot. confessar (v. intr.). El malalt demanà per confessar. buidar el sac (fam.) fer bugada (fam.) fer dissabte (fam.) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
15.
acollir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bandejats, sigui castigat (doc. s. XVI, citat per Alc.). rebre (algú) amb els braços oberts, acollir-lo amb gran complaença. recollir, acollir algú que fretura protecció. rebre. Ant. Desacollir. Tancar les portes a algú. 2 Prendre de tal o tal manera una nova, un consell, etc. admetre acceptar 3 [...]
|
16.
refusar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pagar-la. descomplaure, refusar de satisfer els gusts o els desigs d'algú. donar carbassao carbassejar(fam.), refusar, una noia, un pretendent. donar la bola(a algú) (fig.), refusar-li allò que demana. donar una carpetada(fig.) Cp. desdir-se Ant. Acceptar. Admetre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
17.
conèixer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tenir notícia tenir esment fer coneixença (d'algú, amb algú) tenir franquesa (amb algú), conèixer-lo suficientment per a poder parlar-li francament, sense ambages. saber quants punts calça (una persona), conèixer-la bé. 2 reconèixer. discernir 3 admetre. 4 considerar. 5 v. intr. [...]
|
18.
acordar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Desguitarrar (fam.). Desmanegar. 4 Consentir a donar el que hom demana. concedir deferir(honors, dignitats, càrrecs) conferir Cp. exaudir 5 admetre. 6 Acordar un instrument músic. afinar. 7 (acordar-sepron.) Posar-se d'acord (dues persones). fer barrina, cloure un tracte. entendre's. A l'últim [...]
|