Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviatures s'escriuen en majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriuria
el mot o el sintagma que abreugen.
Núm. de sèrie: 24-3245 [a inici de ratlla]
...està inscrit al curs (matrícula núm. 27564)
En són una excepció les formes abreujades de tractament i de [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
barra inclinada.
o/ a l'ordre de
m/f al meu favor
Aquest criteri només s'aplica dins el sintagma abreujat; no afecta els elements que segueixen una
abreviatura. Per exemple, en el cas de carrer, l'únic que s'abreuja és carrer i no pas carrer de o
carrer de + article.
c. de Provença
c/ de [...]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
competer a v intr - competir a v intr Ser competència d'un tribunal, d'un jutge, d'un
àmbit judicial, etc.
ES: Este asunto no compete a los tribunales civiles.
CA: Aquest assumpte no competeix als tribunals civils. [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
aquest indica el final de la frase en què s'insereixen.
La sessió durarà de les 19 h a les 21 h. El socis tindreu un descompte en el preu
del 25 %.
Els símbols no admeten morfema de plural, encara que allò que abreugen o representen (paraules,
sintagmes, valors) sigui un plural.
1 cm un centímetre [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La traducció de sigles formades en altres llengües planteja diversos problemes de solució com-
plexa, a causa sobretot de la seva gran proliferació, com a noms propis o com a noms comuns, i de
la necessitat immediata de trobar equivalències de les de procedència estrangera. [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Com hem dit, la fórmula de certificació o fórmula final acostuma a ser impersonal. Es tracta d'una fórmula fixa, que a partir d'una estructura bàsica, pot presentar algunes variacions: I, perquè així consti, signo aquest certificat. I perquè consti signo aquest certificat. I, perquè consti i a [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Hi ha sigles que s'utilitzen en la llengua escrita, però que no solen llegir-se com a sigles, sinó que
es verbalitzen fent servir la denominació de la qual deriven. Es tracta, generalment, de sigles de dues
lletres o de sigles que no es poden llegir com a mot i que resulta llarg o complicat [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Es pot fer per suspensió o per contracció.
Parlem d'abreviatures per suspensió quan suprimim la part final d'un mot.
des. desembre
aj. ajuntament
En l'escurçament per suspensió se suprimeix el final a partir de la primera vocal d'una síl·laba (in-
cloent-hi aquesta vocal), tant si va darrere d [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviatures corresponents als estrangerismes que han d'anar en cursiva es poden escriure en
rodona o en cursiva.
a. m. ante meridiem
op. cit. opus citatum
Una abreviatura pot anar en cursiva per altres criteris tipogràfics; per exemple, quan se'n fa un ús
metalingüístic.
l'abreviatura [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
L'apostrofació davant de les sigles que pronunciem combinant el lletrejament amb la pronunciació
sil·làbica segueix el criteri de les lletrejades, ja que ens basem en el contacte de l'article o la pre-
posició amb el nom de la lletra inicial.
el PCUS el pe-cus
l'MPOC l'ema-poc
la BDOL la [...]