Per referir-se al temps assenyalat per a alguna cosa, especialment per a la finalització d'un contracte, per al compliment d'una obligació o per a la interposició d'una demanda, un recurs, un escrit, etc., cal fer servir els noms termini o terme, i no plaç (ni plaços, en plural). Per exemple:

El termini per fer l'ingrés acaba aquest divendres.
Tenim pensat traslladar-nos a mitjà termini.
En el terme de dos anys l'edifici estarà acabat.

Els noms termini i terme també poden designar cadascun dels pagaments que es fixen per completar una suma a pagar, per exemple:

Només vam poder pagar els dos primers terminis.
En aquest concessionari et deixen pagar el cotxe a terminis.