1.
serp
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(f.) o serpent(m. o f.) ofidi(nom genèric) rèptil(nom de la classe) colobra, serp no verinosa. amfisbena(serp fabulosa) Les espècies més conegudes són: Vibra o escurçó. Boa. Cerasta. Àspid. Llisona o lliseta (o serp de vidre). Cobra. Cròtal o serp de cascavell. Pitó (semblant a la boa), etc [...]
|
2.
diable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(f. diablessa) dimoni diabló, diable petit. S'usa esp. en sentit fig., aplicat a un infant entremaliat. diantreo diastre, forma eufemística de diable. En l'edat mitjana era considerat perillós de pronunciar el mot diable. l'esperit maligneo simpl. el Maligne l'esperit infernal el (o la) serpent [...]
(f. diablessa) dimoni diabló, diable petit. S'usa esp. en sentit fig., aplicat a un infant entremaliat. diantre o diastre, forma eufemística de diable. En l'edat mitjana era considerat perillós de pronunciar el mot diable. l'esperit maligne o simpl. el Maligne l'esperit infernal el (o la) serpent infernal, al·lusió al mite bíblic del Gènesi. l'àngel rebel el mal esperit el drac (o el dragó) infernal l'àngel de les tenebres l'àngel caigut el boc de Biterna, al·lusió a les supersticions medievals relatives a les bruixes, segons les quals el diable es presentava en forma de boc, que celebrava alegres bacanals amb les bruixes, que hi anaven muntades a cavall d'una escombra. Llucifer, nom bíblic del diable. Satan o Satanàs, íd. íncub o íncube, diable que, sota forma d'home, hom suposava que jeia damunt una dona durant el seu son. súcub o súcube, diable que, segons una creença medieval, sota l'aparença de dona, tenia comerç carnal amb un home. en Barrufet o en Banyeta, noms populars del diable, esp. en contes per a infants. les potències infernals (o de les tenebres), els diables. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
3.
prop
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 a mào a l'abast de la mà a tocar. Té la botiga a tocar de la catedral. a freco frec a frec, molt prop, gairebé tocant-se. a la vora de, vora deo simpl. vora. Era vora seu. ran (o arran) de de costa. Una gran serpent passà de costa Fèlix (Llull). a dos dits a dos pams al peu. Al peu del [...]
|