Resultats de la cerca frase exacta: 3
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
desatendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No prestar l'atenció deguda (a algú o a alguna cosa), no tenir-ne cura, no ocupar-se'n. Sempre desatenia les seves obligacions. Estigueu tranquils, que ell no desatén els seus negocis. Si desatens la botiga perdràs clientela. El més important és no desatendre el malalt [...]
desatendre
|
|
2.
desairar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofendre amb el menyspreu. No volia desairar els qui l'havien convidat tan amablement. Desatendre 3. [...]
|
|
3.
bah
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a manifestar dubte, incredulitat. Bah! No m'ho crec pas. Expressió usada per a manifestar despreocupació, menyspreu. Bah! No tinc por de les seves amenaces. bah bah Expressió usada per a desatendre les raons, els motius, etc., que puguin oposar-se a una [...]
|
desatendre
1 v. tr. [LC] No prestar l'atenció deguda (a algú o a alguna cosa), no tenir-ne cura, no ocupar-se'n. Sempre desatenia les seves obligacions. Estigueu tranquils, que ell no desatén els seus negocis. Si desatens la botiga perdràs clientela. El més important és no desatendre el malalt.
2 v. tr. [LC] No fer cas (d'una cosa), no tenir-la en consideració. Sempre ha desatès els consells del seu germà. No podeu desatendre els precs d'aquesta mare.
3 v. tr. [LC] No tenir (envers algú) les atencions, les consideracions, els miraments, que caldria. Desatendre els convidats.