FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cel Caure una cosa dels núvols. posar algú fins al cel Lloar-lo en extrem. Espai que envolta la Terra, poblat pel Sol, la Lluna i els estels. El moviment aparent del cel. El cel d'hivern. Reunió d'esferes cristal·lines concèntriques a la Terra on, segons els antics, es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Miop 1. De poca durada, breu. A l'hivern els dies són curts. Trobar el temps curt. Fer curt un discurs. Una vocal curta. dir una cosa ras i curt V. ras². a la curta Passat poc temps. Tingues paciència, els negocis a la curta no són mai rendibles. a la curta o a la llarga [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'hivern Lliri de neu. viola de galàpet [o viola de llop, o viola de pastor] Herba fetgera. viola de Sant Josep Violer de Sant Josep. viola de Sant Pere Ciclamen baleàric. viola groga Calta. viola morenera Ciclamen baleàric. ésser flors i violes V. flor. tota [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del dia solar compresa entre el vespre i la matinada. A l'hivern els dies són curts i les nits llargues. A entrada de nit. Temps durant el qual no hi ha absolutament claror de dia. Una nit fosca com una gola de llop. Ésser negra nit. passar la nit en blanc Passar la nit sense [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
devoció a les esglésies i als altars, deturant-s'hi a pregar davant el Santíssim Sagrament, especialment el Dijous Sant i el Divendres Sant. Divisió de l'any compresa entre un equinocci i un solstici. Les quatre estacions de l'any: primavera, estiu, tardor o autumne i hivern. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estacions de l'any són quatre, és a saber, la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern. no sé qui Algú que no conec. estar no sé com Tenir un malestar indefinible. Déu sap [o qui sap] Expressió que denota la ignorància d'una cosa. Ens salvàrem Déu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hivern tan fred com aquest. Un monument en memòria dels herois de la guerra. El rei En Jaume, de bona memòria. Conservo a la memòria imatges terribles d'aquell dia. caure de la memòria Ésser oblidat. fer memòria Intentar recordar. Què li vas dir? Fes memòria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una cosa. L'entrada de l'hivern. donar l'entrada El director d'un grup instrumental o vocal, fer un gest per indicar el moment en què ha d'iniciar la intervenció un o més intèrprets. El director dona l'entrada al metall. Tocada de flabiol a manera d'introducció a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
experimentat (alguna cosa). És un home que no coneix la fatiga. Ha conegut la misèria. En aquella terra, no s'hi coneix hivern. Haver vist, haver tractat més o menys, (una persona). Coneixeu molta gent, en aquesta ciutat? El conec molt poc. Fa veure que no em coneix. Fa molts anys que ens [...]
Les formes hivernació i hibernació (i els verbs hivernar, hibernar) tenen significats diferents.
El terme hibernació té els significats següents:
1. Designa el conjunt de fenòmens biològics provocats per l'hivern en la major part dels homeoterms i en alguns mamífers i ocells, i que serveixen [...]
