FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de posar una cosa sobre una altra. Per aposició de mans, el sant li tornà la vista. En gram., juxtaposició d'un substantiu o d'un sintagma nominal a un altre substantiu o a un altre sintagma nominal, aquell fent d'adjunt explicatiu d'aquest. En bot., deposició de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
extinció. Conjunt de formes flexionades que en algunes llengües adopta un substantiu, un adjectiu o un pronom per a expressar les categories gramaticals de cas, gènere i nombre. Grup a què pertany un substantiu, un adjectiu o un pronom segons la manera com es declina. El llatí presenta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
expressa algun tipus de valor modal, aspectual o circumstancial del substantiu que modifica. adjectiu de relació Adjectiu que delimita la classe a la qual pertany el substantiu que modifica. adjectiu determinatiu En gram. tradicional, adjectiu que aporta al substantiu una especificació de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Categoria lèxica constituïda per mots generalment variables, que poden tenir caràcter substantiu, adjectiu o adverbial i que presenten un significat ocasional, delimitat a partir de relacions díctiques o anafòriques. Pronoms demostratius, possessius, interrogatius [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir (un mot o expressió) en simple instrument gramatical amb la pèrdua del seu contingut significatiu inicial. El substantiu cap es va gramaticalitzar i es va convertir en l'indefinit negatiu cap. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té parts. Una màquina simple. L'ànima és simple, sense composició. No doble o múltiple, sense subdivisió. Una flor simple. Una fulla simple. Regla de tres simple. Exempt de complexitat. Una explicació simple. Anteposat al substantiu, que és tal o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
principals, generalment jove. Relatiu o pertanyent a cert estil musical del segle xviii. Lleuger i refinat, propi de la música de la cort. Anteposat a un substantiu, és un terme ponderatiu. És una galant xicota. Un galant lladre. Un galant plat de vianda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gènere i nombre en el substantiu, en l'adjectiu, en el pronom i en els determinants, i els de nombre, persona, temps, aspecte i mode en el verb. morfema lèxic Lexema 1 . morfema lliure Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar en concordança. Els testimoniatges adduïts concorden exactament. Tothom concorda a dir que és un home de bé. L'adjectiu concorda amb el substantiu que qualifica o determina. Posar en concordança, conciliar. Concordar les parts, les persones. [...]