Resultats de la cerca frase exacta: 152

51. tinguda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capacitat d'un receptacle. Una pica d'una tinguda de 100 quartans. Extensió d'un camp. Un camp de 7 mujades de tinguda. Bestiar que té un pastor pel seu compte mesclat amb el ramat de l'amo que paga la pastura. Acció de tenir una junta, una reunió, etc. tinguda de llibres Art [...]
52. cria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
espècie. Porta cria de polls al cap. Animal en els primers estadis de la seva vida, mentre necessita l'animal adult. Cap de bestiar d'un ramat durant el temps que mama. Té un ramadet de poques cries.  [...]
53. dispersió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dispersar o de dispersar-se; l'efecte. La dispersió d'un exèrcit, d'una multitud, d'un ramat. En fís., fenomen segons el qual una part del flux magnètic d'una màquina elèctrica, d'un transformador, etc., es desvia del circuit magnètic, generalment de [...]
54. guardar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preservar de dany. Això em guarda de tot perill. Déu vos guardi de mal. Déu vos guard! [o Déu te guard!] Fórmula de salutació. Vigilar per tal de preservar de dany. Guardar un dipòsit. Guardar una vinya, un camp, un bosc. Guardar el bestiar, un ramat. Guardar [...]
55. cobert 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc cobert on hom està o pot tenir quelcom a l'abric de la intempèrie, especialment el fet exclusivament a aquest objecte. Al cap del barri, hem de fer-hi un cobert. Treure el carro del cobert. El ramat ha passat la nit al cobert. Defensa, sopluig. a cobert [o sota cobert] Sota un [...]
56. guarda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
barnilles més grans que, en tancar-lo, enclouen les altres. Ramat 1 . Pastura de muntanya. [...]
57. marcar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar una marca (en algú o alguna cosa). Marcar els arbres que s'han de tallar. Marcar els moltons d'un ramat. Marcar algú la roba blanca amb les seves inicials. marcar en una fitxa Fitxar 3 . Deixar l'empremta, un senyal, una cicatriu, etc., (en algú, en algun lloc). Marcat de la [...]
58. cabra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil remugant domèstic, de grandària semblant a l'ovella però més lleuger i esvelt que aquesta, de pèl curt i aspre, de banyes arquejades endarrere i de cua molt curta (Capra hircus). Un ramat de cabres. Femella adulta de la cabra. Llet de cabra [...]
59. marca 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal, traç, tall, etc., fet en una cosa o en un animal per distingir-lo d'altres, reconèixer-lo, denotar el seu origen, qualitat, etc. La marca dels moltons d'un ramat. En l'Antic Règim, senyal infamant fet en el cos d'un delinqüent, amb ferro roent o bé [...]
60. senyal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reconèixer-lo i evitar que es barregi amb els animals d'un altre ramat. Cosa sensible de la qual ens servim per a denotar quelcom, per a indicar el moment de fer quelcom. Un fanal vermell és el senyal que el pas està interceptat. Com coneixerem que som a l'acabament del terme si no hi ha cap senyal [...]
Pàgines  6 / 16 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>