1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen [...]

1 fatigar, debilitar. 2 atenuar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 accelerar, precipitar-se. 2 fatigar, abatre, malmetre. 3 Envestir causant dany. envestir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fatigar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

esbraveir debilitar, fatigar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 retre. 2 fatigar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 abatre, fatigar. 2 (baldar-sepron.) tolir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (fer) soroll. 2 Fig. fatigar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 trinxar. 2 macar, ferir. 3 Fig. fatigar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. o pron. esclatar petar. Està gras que peta. explotar crebar fer un pet com una gla 2 v. tr. esbotzar esventrar esbotifarrar enfonsar. Per a poder entrar, vam haver d'enfonsar la porta. 3 Fig. fatigar, molestar. 4 criticar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]