131.
tolerar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 consentir. No sé com els seus pares li consenten això que fa. perdonar. Aquests excessos no es poden perdonar. comportar. No es comprèn que el seu marit li comporti que vesteixi així. sofrir aguantar permetre suportar(->) deixar passar. Aquesta no te la puc deixar passar: és massa [...]
|
132.
Equivalències castellà - català. sociedad de gananciales f
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
sociedad de gananciales f - societat de guanys f Règim econòmic conjugal en què
marit i muller posen en comú els beneficis obtinguts per tots dos, de manera
que, en cas de dissolució del matrimoni, el patrimoni es divideix per la meitat
entre tots dos, independentment de l'aportació real de cadascú. [...]
|
133.
agarrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
marido, pescar un bon marit. 6 guanyar. Agarró unos puntos en la clasificación, guanyà uns quants punts en la classificació. 7 [recibir] arreplegar, endur-se'n. Agarró dos bofetadas, se'n va endur un parell de bufetades. 8 [coger] agafar, pescar. Agarrar un resfriado, pescar un refredat. 9 [tener] tenir [...]
|
134.
aflicció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, dolor moral vivíssim. desconsol desconsolació desesper. La pobra dona ha perdut alhora marit i fills; imagina't quin desesper! trastorn. Quin trastorn, aquella pobra gent: en un any han perdut tota la hisenda. desconhorto desconhortament angoixa, opressió de l'ànim. amargura(fig.) agonia [...]
|
135.
atrapar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Arribar a agafar algú o alguna cosa que fuig. aconseguir. Si no us torbeu pel camí, els aconseguireu abans d'arribar a la collada. engalzar argollar, arreplegar, atrapar (s'usa especialment en sentit fig.). La Maria ha argollat un bon marit. copsar, atrapar al vol. tomaro entomar, íd. 2 [...]
|
136.
boig
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
>) eixelebrat (->) insensat (en afers seriosos) estòlid(lit.) delirant ximple (->) esmaperdut haver-se begut el seny (o l'enteniment) faltar-li un bull (en sentit propi i especialment en sentit fig., ésser poc assenyat). Al seu marit li falta un bull. 3 apassionat. 4 Fer tornar com boig [...]
adv 1 [de esta manera] així. Lo tienes que hacer así, ho has de fer així. 2 com aquest -a. Un amigo así no se encuentra todos los días, un amic com aquest no es troba cada dia. 3 així doncs, aleshores. ¿Así me dejas?, així, doncs, em deixes? 4 [aunque] encara que, mal que, malgrat que, baldament. Iremos, así llueva a cántaros, hi anirem, encara que plogui a bots i barrals. 5 [con presente de subjuntivo] [ojalá] així, mal, tant de bo [amb imperfet de subjuntiu]. ¡Así te mueras!, així et morissis! 6 [que] que [amb present de subjuntiu]. Así Dios te ayude, que Déu t'ajudi. 7 así así així així, mig mig. Este pastel me ha salido así así, aquest pastís m'ha sortit així així. 8 así así [algo mal] no gaire fi (o bé). Está así así desde hace unos días, no està gaire fi des de fa uns quants dies. 9 así como així com. Así como antes todo era alegría ahora todo es llanto, així com abans tot eren festes ara tot són plors. 10 así como [con presente de subjuntivo] [tan pronto como] així que, tan bon punt, tan aviat com [amb present de subjuntiu o futur]. Así como llegue, le hablaré, així que arribi (o arribarà) li parlaré. 11 así como [tal como] així com, tal com. 12 así como [que parece] com si [amb ésser o estar]. Andaba así como cansado, caminava com si estigués cansat. 13 así... como així... com. Bienes así muebles como inmuebles, béns així mobles com seents. 14 así como así [de cualquier manera] així com així. No se pueden hacer las cosas así como así, no es poden fer les coses així com així. 15 así como así [como si tal cosa] com aquell qui res. Me pidió así como así un coche nuevo, em demanà com aquell qui res un cotxe nou. 16 así como también (o tampoco) com també (o tampoc). 17 así de [tan] tan. No seas así de desconfiado, no siguis tan desconfiat. 18 así de així [posposat a l'adjectiu]. Era así de grande, era gran així. 19 así es (o fue, etc) és (o fou) així. 20 así mismo així mateix. 21 así o asá així o aixà. 22 así pues així doncs, així que. 23 así que així que. Así que lleguéis nos lo comunicáis, així que arribeu, comuniqueu-nos-ho. 24 así que [así pues] així doncs, així que, de manera que. Tenemos prisa, así que no nos hagas esperar, tenim pressa, així, doncs, no ens facis esperar. 25 así... que p fr tan que, de tal manera que. Así había corrido que ya no podía más, havia corregut tant que ja no podia més. 26 así que asá fam així com aixà. Lo mismo me da así que asá, tant me fa així com aixà. 27 así sea així sia. 28 así y asá (o asao) així i aixà. 29 así y todo (o aun así, o ni aun así) així i tot, tanmateix. 30 de ser así en aquest cas, en cas d'afirmativa. 31 ¿no es así? oi?, oi que sí? 32 o así [muletilla] etcètera. 33 o así aproximadament, si fa no fa. Estaba a cinco kilómetros o así, era a cinc quilòmetres si fa no fa. 34 puesto que así es ja que és així. 35 si así como... si en comptes de...Si así como me lo dijo ella me lo hubiera dicho su marido, si en comptes de dir-m'ho ella m'ho hagués dit el seu marit. 36 y así [así pues] així doncs. Y así ya puedes buscarte otro empleo, així doncs ja pots buscar-te una altra feina. 37 y así [muletilla] etcètera. |
137.
así
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cinco kilómetros o así, era a cinc quilòmetres si fa no fa. 34 puesto que así es ja que és així. 35 si así como... si en comptes de...Si así como me lo dijo ella me lo hubiera dicho su marido, si en comptes de dir-m'ho ella m'ho hagués dit el seu marit. 36 y así [así pues] així doncs. Y así ya puedes [...]
|
138.
nariz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
marido para dar a las otras en las narices, va portar el seu marit per deixar les altres amb un pam de nas. 12 darse (o dar) de narices fig i fam [tropezar] topar (o anar a petar) de morros. Iba leyendo y se dio de narices contra un árbol, anava llegint i va topar de morros contra un arbre. 13 darse de [...]
|
139.
sacar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el seu marit. 31 sacar a relucir fig i fam [citar] portar a col·lació, sortir a parlar de. 32 sacar a relucir fig i fam [sin oportunidad] retreure, clavar per la cara (o pels bigotis). Siempre saca a relucir los favores que me ha hecho, sempre em retreu (o em clava per la cara) els favors que m'ha [...]
|
140.
desig
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Li va venir el rampell d'anar-se'n. cupiditato cobdícia, desig immoderat de diners. avidesao aviditat, desig immoderat d'una cosa. enveja. Mon marit tenia enveja de menjar carn de cabrit (cançó popular). gana(->), desig de menjar. caprici(->) 2 taca. Manuel Franquesa i [...]
|