FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cercar. crida i cerca V. crida. en cerca de Cercant, mirant de trobar. Anar en cerca d'algú. Anar a un país en cerca de feina. En inform., examen dels elements d'un conjunt de dades per tal de trobar les que tenen una forma determinada. Cerca seqüencial. Cerca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cercar amb ardor, perseguir la consecució (d'alguna cosa). Ells ens percacen tot el mal que poden. Jo et percaçaré la protecció d'ell. A muntanya, ja hi ha gent que percaça els bolets. Procurar-se. Són grans els honors, la fama, que ell ha sabut percaçar-se. Amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on hom és a cobert del vent, de les injúries del temps. La tempesta s'acosta: ens cal cercar un recer. Un recer segur. a recer A cobert. Sota el pont estarem a recer. a recer de A cobert de. A recer de la pluja, del vent. A recer d'una gran soca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anunciar, proclamar, ensenyar, (la paraula de Déu). Predicar l'evangeli. Fer un sermó. Avui predica el pare Miquel. Recomanar als altres. Ell predica l'economia, però és un malgastador. Cercar d'inculcar amb discursos, advertiments, etc. Predicar una doctrina. Predicar la pau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència envers allò que satisfà les pròpies necessitats, especialment les de la generació i la digestió. Un dels nostres apetits naturals és el de menjar. Gana 2. Tenir bon apetit. Perdre l'apetit. En l'escolàstica, tendència de l'individu a cercar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir basques o nàusees. Tenir ànsia per alguna cosa, cercar amb afany alguna cosa. Que no basquegi: que no li faltarà el que ha demanat. Els cortesans es basquegen a triar una dona per al rei. No ens basquegem, pare, que anem molt bé sense motor. Es basqueja per la feina de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circumstància oportuna. Aprofitar l'ocasió. Presentar-se l'ocasió. Valer-se de l'ocasió. Cercar una ocasió. L'ocasió fa el lladre. Circumstància que es presenta. En aquella ocasió, ningú no va ajudar-me. d'ocasió Comprat a baix preu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rebutjar. El seu rebuig ens obligà a cercar un altre col·laborador. Resposta immunitària d'un organisme contra les cèl·lules, els teixits o els òrgans trasplantats, o contra la sang transfosa, que li són incompatibles. Cosa rebutjada. Part d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de còmode. La comoditat d'un pentinat. La comoditat d'un vestit. La comoditat d'una casa. Ésser d'una gran comoditat. Cercar en tot la comoditat. Posar-se en un lloc amb comoditat. Tenir la muntanya tan a prop és una comoditat per a fer excursions. Facilitat de fer alguna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar el parer, l'opinió, (d'algú) sobre un partit a prendre. No facis res sense consultar l'advocat. Cercar informació (en un autor, en un llibre, etc.). És un llibre que consulto sovint. consultar el mirall Mirar-s'hi b). Sotmetre (alguna cosa) a algú per saber [...]
