Resultats de la cerca bàsica: 5.419

Diccionari de la llengua catalana
1. sexista
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al sexisme. Partidari del sexisme. [...]
2. llenguatge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tècnic. Manera com un hom expressa el pensament per mitjà de la paraula. No entenc aquest llenguatge: no tens raó de parlar així. Llenguatge culte, groller. Expressió del pensament per mitjà de signes. El llenguatge signat de les persones sordes. Manifestació dels [...]
3. no
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adverbi negatiu que es col·loca davant el verb d'una oració negativa o davant un membre negatiu de l'oració. No sap la lliçó. Avui no fa tanta calor com ahir. Mai no ve. És un xicot molt valent: res no l'espanta. No tots diuen el mateix. És un temorenc: no res l [...]
4. no-
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
5. col·loquial
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de la conversa familiar, no literari. Llenguatge col·loquial. [...]
6. amanerat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té naturalitat i es conforma a motlles establerts. Llenguatge, estil, amanerat. Era una actriu de gestos amanerats. En Juli és un home amanerat: no hi pots tenir una conversa informal. Una noble dama amanerada. Escriptors, artistes, amanerats. Efeminat.  [...]
7. floridament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En llenguatge, en estil, etc., florits. [...]
8. ideografia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escriptura mitjançant signes que representen directament les idees de les coses, no els sons del llenguatge. [...]
9. exofàsia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formulació oral del llenguatge, susceptible d'ésser percebut. [...]
10. prosa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art del llenguatge no subjecte a la mesura i al ritme del vers. Les cròniques són monuments de la prosa medieval. Forma ordinària del llenguatge, escrit o parlat. La prosa dels tractats mèdics. El senyor Jourdain se'n feia creus, de parlar en prosa. Efecte que hom suposa que [...]
Pàgines  1 / 542 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>