FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar una certa uniformitat afectada i forçada (al seu posat, els gestos, el vestir, el llenguatge, etc.). Esdevenir amanerat. Amb el temps, l'estil del poeta s'amanerà i va perdre interès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aplegar en un sol cos d'obra (materials trets de diferents llibres, documents, etc.). En inform., transformar (programes font, escrits en llenguatge d'origen), en programes objecte, escrits en llenguatge resultant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carisma propi del cristianisme primitiu consistent a expressar-se en un llenguatge inintel·ligible per als oients o, fins i tot, per al parlant. Llenguatge inintel·ligible expressat en determinats estats hipnòtics i en processos psicòtics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és adient amb les circumstàncies, amb la manera d'ésser d'algú o d'alguna cosa. Fa una calor impròpia del mes que som. Aquest llenguatge és impropi d'un cavaller. Que no expressa exactament, amb propietat, la idea. És una manera de dir impròpia. No [...]
