21.
mutant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En biol., que prové d'una forma salvatge per mutació. Individu, tipus, fenotip, caràcter, gen, al·lel, etc., mutant. [...]
mutant
|
22.
rapinyant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que duu una presa a la boca, s'aplica a un animal salvatge. Una guineu rapinyant. [...]
|
23.
civilitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure de l'estat salvatge o de barbàrie, fer passar a un estat més avançat de cultura intel·lectual, social, moral, etc. [...]
|
24.
alçurar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancar, enfurint-se, altivant-se, rebel·lant-se, a la mansuetud acostumada, al respecte o a la submissió deguts. Alçura't, treu el teu furor més salvatge. [...]
|
25.
mascarat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té el cap cobert per una màscara, s'aplica a una figura humana o animal. Un salvatge mascarat. Un lleó mascarat. [...]
|
26.
visó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor del gènere Mustela, de la família dels mustèlids, de color burell i pell molt valuosa, que viu en estat salvatge, fent el cau prop de l'aigua, i en granges de cria. visó americà Visó que viu a l'Amèrica del Nord (Mustela vison). [...]
|
27.
xantung
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixit de seda salvatge o de cotó, amb lligament de tafetà, que presenta una irregularitat en el gra causada per un fil de trama amb gates. [...]
|
28.
cogombre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible de la cogombrera, generalment cilíndric, llis o bé amb tubercles o acícules. Cogombrera . cogombre amarg [o cogombre salvatge] Planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies, reptant, de tiges i fulles cobertes de pèls rígids, flors [...]
|
29.
otídids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells corredors, de l'ordre dels gruïformes, de zones estepàries o desèrtiques, que a Europa comprèn el pioc salvatge i el sisó. Individu d'aquesta família. [...]
|
30.
brutal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de les bèsties. Apetits brutals. Semblant a una bèstia, d'una violència salvatge. Maneres brutals. Brut, animal irracional. Propi de l'ésser humà en la seva condició d'animal. [...]
|