FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té un cap de flor de lis sortint de les seves extremitats, s'aplica a una peça o a una figura. Sembrat de flors de lis, s'aplica al camper d'un escut o a una peça. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la façana d'un edifici, que forma una espècie de frontó punxegut o esglaonat. En heràld., figura en forma de piràmide esglaonada de tres esglaons que representa el pinyó arquitectònic. En heràld., muralla piramidal amb la base a la vora inferior de l'escut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escut la creu o el sautor o dues figures posades en creu o en sautor. Peça disminuïda que ocupa un dels angles de l'escut, generalment el superior de la destra. Banda, costat. No sap cap a quin cantó girar-se. A quin cantó és això? Els dos cantons d'un portal. Divisió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dipòsit d'arrossegalls. En alp., relleix pla i horitzontal en una paret. Ampla balconada, terrat, vorera, de què disposa un cafè, un restaurant, un club, etc., per a posar-hi taules i seients. Figura heràldica que representa el sòl i que, situada generalment a la punta de l'escut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Depressió arrodonida i arrugada que deixa al mig del ventre la secció del cordó umbilical. Punt d'unió del primordi seminal amb el funicle. En heràld., punt de l'escut situat al centre de la línia divisòria entre l'abisme i la punta. llombrígol de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., posat entre dues cotisses, una a cada costat i que segueixen la mateixa direcció. Una banda cotissada. Una faixa cotissada. Un xebró cotissat. Que té el camper cobert de cotisses alternativament d'un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit. Un escut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., tros de tela que surt del borlet i cau per darrere el casc i l'escut. Tauler de posts que els assaltants d'una plaça portaven davant per poder avançar a cobert. Ballester encarregat de la defensa de naus i de costes, probablement resguardat per un mantellet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costat, part lateral d'un cos. Els flancs d'una nau. Els flancs d'un exèrcit. Els flancs de l'escut heràldic. Llana procedent dels flancs de l'ovella, que és de la millor qualitat. Part d'un plec de l'escorça terrestre situada entre dues zones de xarneres consecutives. [...]
