Oscil·lar, balancejar. El cotxe balandreja com una tartana. El fullatge penja i balandreja. Gronxar-se, balancejar-se. El cap es balandreja i els peus vacil·len. La corda es balandreja lligada per un extrem. [...]

Aparell aeri consistent en una corda de cotó entre 35 i 40 mm de diàmetre suspesa pels dos caps, que es pot balancejar fins a assolir un recorregut d'uns 6 m. [...]

v tr [fer balancejar] balancear.  [...]

v tr 1 [balancejar] balancear, bambolear. v intr 2 [balancejar] balancear, balancearse pron, oscilar, bambolearse pron. v pron 3 [balancejar-se] balancearse, oscilar intr, bambolearse.  [...]

Element d'equilibrisme acrobàtic en què el portador fa balancejar l'àgil, que es troba en posició agrupada, per sota les cames, agafant-lo de les mans, i tot seguit l'impulsa enlaire fins a fer-lo arribar a un mans-mans. [...]

v intr 1 balancejar, balandrejar. v pron 2 balancejar-se.  [...]

v intr 1 balancejar, balandrejar. 2 fig [dudar] hesitar, vacil·lar, fluctuar. v tr 3 balançar, balancejar. 4 [una balanza] equilibrar. 5 [la cuna, un bebé] bressar, bressolar. 6 [el columpio] gronxar. v pron 7 balancejar-se, balandrejar-se. 8 [columpiarse] gronxar-se.  [...]

v tr 1 balançar, balancejar. v intr 2 [con los dedos] teclejar, tamborinar.  [...]

v intr 1 p fr balancejar, balandrejar, oscil·lar. 2 [las personas] tentinejar, titubar, vacil·lar. 3 hacer bambolear sacsejar. v pron 4 balancejar-se, oscil·lar intr. La antena se bambolea, l'antena es balanceja. 5 [las personas] tentinejar intr, titubar intr, vacil·lar intr.  [...]

v tr 1 [una espasa] blandir. 2 [una campana] voltear. 3 [balancejar] menear, mover, balancear, bambolear. Brandar el cap, menear la cabeza. v intr 4 [oscil·lar] oscilar, balancearse pron. 5 [caminar balancejant-se] balancearse pron, bambolearse pron, trastabillar. 6 [un embriac] tambalearse pron.  [...]