Resultats de la cerca frase exacta: 32
|
1.
balancejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer moure oscil·lant a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri. El vent balancejava les barques. No et balancegis tant! Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri. La nau, com balancejava! El vaig veure que anava carrer avall balancejant. Les ba [...]
|
|
2.
balancejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
|
3.
balancejar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Moure, un esportista, el cos o una part del cos de manera alternativa i repetida cap a un costat i cap a l'altre de la posició d'equilibri. [...]
|
|
4.
balancejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 balancearse pron, balancear. L'antena balanceja, la antena se balancea. 2 [una cosa grossa i pesant] bambolearse pron. v tr 3 [fer balancejar] balancear, mecer, columpiar. El vent balanceja l'antena, el viento balancea la antena. 4 [quelcom de gros i pesant] balancear, bambolear. v pron 5 [...]
|
|
5.
balancejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. balançar. 2 v. intr. o pron. Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre. bransolejar. Fa un vent que ho fa bransolejar tot. sondrollar. El bressol sondrollava dolçament. trontollar brandar. El vaixell branda. bascular gronxar-se balandrejar o balandrejar-se recalcar, fer una balançad [...]
|
|
6.
balançar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Balancejar 1 . [...]
|
|
7.
bambolejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Balancejar 2 . [...]
|
|
8.
balanceig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de balancejar o de balancejar-se; l'efecte. [...]
|
|
9.
bransolejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Balancejar . Fa un vent que ho fa bransolejar tot. [...]
deseixir-se
|
|
10.
sondrollar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Balancejar fent sotracs com fan certs bressols. Trontollar 1 . Fer sondrollar. [...]
|
deseixir-se
1 1 v. intr. pron. [LC] Algú, rompre les bones relacions que té amb algú altre. El príncep es va deseixir del rei.
1 2 v. intr. pron. [LC] Desapropiar-se 2 i 3. Això és ben meu, i no me'n vull deseixir.
2 1 v. intr. pron. [LC] Algú, salvar-se dels compromisos, de les dificultats, dels entrebancs, etc., que el destrenyen. Es va deseixir de la situació anguniosa en què vivia.
2 2 v. intr. pron. [LC] Sortir airós d'una empresa dificultosa. La Marta s'ha deseixit molt bé de l'encàrrec que li vas fer tot i que era difícil de complir.