1.
opugnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combatre, especialment en sentit figurat. Opugnar una opinió, una doctrina, una sentència. [...]
|
2.
opugnar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
opugnar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr opugnar. [...]
|
4.
opugnar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr opugnar. [...]
|
5.
opugnar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
combatre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
opugnació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'opugnar; l'efecte. [...]
|
7.
refutar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rebatre impugnar opugnar confutar, refutar d'una manera conclusiva. redargüir combatre desfer un argument tancar la boca(a algú) (fig.) instar(en dialèctica), impugnar la resposta donada a un argument. contradir(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
combatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
algú) entrebatre's pugnar o estar en pugna lluitar (->) competir(esp. esportivament) Cp. boxar o boxejar 2 v. tr. Lliurar combat contra algú o alguna cosa. Combatre l'enemic, un error, una opinió. opugnar. Opugnar una opinió, una sentència. impugnar lliurar batalla a (o contra [...]
1 v. intr. justar, fer justes en un torneig. També s'usa en sentit fig. Justar, un escaquista, contra un altre. júnyer, íd. bornar, íd. escaramussar o fer escaramusses batallar guerrejar batre's rivalitzar (en coses de l'esperit) mesurar les seves (o les meves, o les teves, etc.) forces (amb algú) entrebatre's pugnar o estar en pugna lluitar (→) competir (esp. esportivament) Cp. boxar o boxejar 2 v. tr. Lliurar combat contra algú o alguna cosa. Combatre l'enemic, un error, una opinió. opugnar. Opugnar una opinió, una sentència. impugnar lliurar batalla a (o contra) entrar en lliça contra (algú) rompre una llança portar la contra (a algú), combatre'l. Cp. refutar (un argument, una teoria, etc.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
contradir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desdir, dir que no després d'haver dit que sí. desmentir, contradir allò que diu algú com a contrari a la veritat; per ext., contradir amb actes. El seu posat desmenteix les seves paraules. impugnar. Impugnar una tesi. opugnar. Opugnar una opinió. refutar, contradir victoriosament una [...]
|