1 dirigir-se (→)
encaminar-se
seguir, anar per un camí sense deixar-lo. Seguint per aquest camí, arribareu al poble.
avançar. La processó avançava lentament.
caminar (→). Caminava per l'ampit.
enfilar (intr.). Vam enfilar pel carrer X.
passar. De Barcelona va passar a Girona.
vorejar (tr.), anar per les vores. Vorejar el bosc, anar per les vores del bosc.
tirar, agafar una direcció determinada. Quan arribis a la cantonada, tira a la dreta.
deixar-se caure (en un indret). Un bon dia em deixaré caure a casa vostra.
brocar, encaminar-se a cavall devers un indret.
freqüentar, anar sovint a un indret.
rodar, anar a una banda i altra sense aturar-se gaire temps enlloc.
peregrinar, anar per terres estranyes, de poble en poble.
pelegrinar, anar a un santuari.
esbiaixar, anar, travessar de biaix.
fer un salt o fer una escapada, anar per poc temps a un indret.
transitar, anar per una via pública.
trencar. Després d'aquella masia heu de trencar a l'esquerra.
acudir, anar a un indret on hom ha estat cridat, o atret per algun motiu. Tots acudiren a la platja per veure el vaixell.
presentar-s'hi, anar-hi. Quan ja estaven asseguts a taula se n'hi presentà un que no estava invitat.
comparèixer-hi, íd.
atiranyar, anar per tiranys, per camins dolents i dreceres.
marrar, anar a un lloc fent marrada.
arrumbar-se, posar-se en disposició d'emprendre una ruta determinada.
anar a raure (en un indret), anar-hi sense intenció determinada.
arribar-se, anar a un lloc relativament proper. Quan aneu a Barcelona, arribeu-vos a Castelldefels.
2 (una màquina, etc.)
marxar. El rellotge no marxa bé.
funcionar (→)
Ant. No posar-hi més els peus: no anar-hi més.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
