FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancança o escassetat del necessari. Passar fretura. Venir a fretura. Tenir fretura d'una cosa. fer fretura Mancar quelcom necessari, de què se sent la pèrdua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (alguna cosa) paral·lela a una altra mitjançant una galga. Cal galgar els elèctrodes i deixar-los a la mesura exacta. venir galgat Ésser paral·lel. Mesurar amb la galga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llenqueta, estella, etc., despresa en part de la pell, d'una fusta, etc. Repeló. a repel A contrapel. venir una cosa a repel a algú Repugnar-li de fer-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent suau que tendeix a venir de ponent. Teixit fi de cotó, fet amb lligat de plana, tenyit en madeixa en colors clars, llis, llistat o de quadres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar plana (una cosa que s'ha enguerxit, que és guerxa). Haurà de venir el fuster per desenguerxir la porta. La fusta es desenguerxeix si recupera la humitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera única. Amb exclusió de qualsevol altra persona o cosa. De tota la teva colla, únicament van venir ells dos. Únicament has de fer el que et diuen. [...]