Resultats de la cerca frase exacta: 24
|
1.
preocupar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocupar abans que un altre. Ocupar per endavant l'ànim (d'algú). Ara el preocupen les eleccions i no té temps per a res més. Ocupar l'ànim (d'algú) causant-li ànsia o turment. El preocupa molt la sort que pugui tenir el seu fill. Ocupar l'ànim d'algú [...]
|
|
2.
preocupar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
preocupar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 preocupar tr [o intr]. Le preocupa la enfermedad de su hijo, el (o li) preocupa la malaltia del seu fill. 2 es lo que más (o menos) me preocupa és la cosa que em preocupa més (o més poc). v pron 3 preocupar-se, amoïnar-se. Se preocupa por su hijo, es preocupa pel seu fill. [...]
|
|
4.
preocupar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr i intr 1 preocupar tr. El (o li) preocupa la malaltia del seu fill, le preocupa la enfermedad de su hijo. v pron 2 preocuparse. [...]
|
|
5.
preocupar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ocupar. 2 (En sentit moral) amoïnar. Aquest afer m'amoïna molt: no trobo la solució. encaparrar obsessionar, preocupar fortament. inquietar donar maldecaps donar mal de ventre(fig.) alarmar. El seu abatiment ens alarma. 3 (preocupar-sepron.) capficar-se(->) encaboriar-seo [...]
adv quizá, quizás, tal vez, posiblemente, acaso, a lo mejor. Potser arribarà demà, quizá llegue (o a lo mejor llega) mañana. 
|
|
6.
preocupar (règim verbal) / 'li preocupa' o 'el preocupa'? / 'preocupar-se per' o 'preocupar-se de'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb preocupar, quan s'utilitza per indicar que una cosa causa inquietud o temor en algú, o bé que li ocupa l'ànim, pot ser transitiu o intransitiu. Així doncs, pot anar seguit d'un complement directe o indirecte i en tots dos casos expressa el mateix significat. Per exemple:
Què preocupa els [...]
|
|
7.
menfotisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud d'indiferència respecte a alguna cosa que hauria d'interessar o de preocupar. [...]
|
|
8.
preocupació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de preocupar o de preocupar-se; l'efecte. La preocupació de la regió pels holandesos. Allò que preocupa. No el convencereu pas: és un home ple de preocupacions. La seva única preocupació són els seus fills. [...]
|
|
9.
encaparrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'estudi, una preocupació, la beguda, etc., fatigar, enterbolir, el cap (d'algú). El carbó mal encès encaparra. La lectura d'aquest llibre m'encaparra. Ha hagut de sortir perquè s'encaparrava amb tant de fum. Preocupar 2 1, 2 2 i 2 4. Aquest afer l'encaparra molt. No [...]
|
|
10.
amoïnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. Preocupar-se [...]
|
adv quizá, quizás, tal vez, posiblemente, acaso, a lo mejor. Potser arribarà demà, quizá llegue (o a lo mejor llega) mañana.