Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 211
|
11.
Pronúncia dels mots jo, ja
Font
Fitxes de l'Optimot
En alguns parlars, el so inicial dels mots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies [...]
|
|
12.
Formació de mots: el truncament en compostos cultes / fisioterapeuta o físio?, biblioteca o bíblio?
Font
Fitxes de l'Optimot
'aquests mots és restringit i que només s'utilitzen en registres informals. En un registre formal cal mantenir les formes senceres.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (6.5.3.1c)
[...]
|
|
13.
plural de mots femenins acabats en -a
Font
Fitxes de l'Optimot
El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots [...]
|
|
14.
Separació de mots a final de ratlla
Font
Fitxes de l'Optimot
paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert [...]
|
|
15.
Mots acabats en '-enni': 'bienni', 'trienni', etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
A partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc.
Cal [...]
|
|
16.
Pronúncia d'alguns mots en nord-occidental i valencià
Font
Fitxes de l'Optimot
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en c [...]
|
|
17.
Accentuació en mots derivats per prefixació i compostos: superfí, superbò, usdefruit
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan es formen derivats o compostos, el mot que en resulta s'accentua gràficament si les regles generals d'accentuació ho demanen. Tenint en compte aquesta informació, podem distingir els casos següents:
Els mots monosíl·labs als quals s'afegeix un prefix (derivats) o que són el segon formant [...]
|
|
18.
Regles d'accentuació gràfica: mots aguts, plans i esdrúixols
Font
Fitxes de l'Optimot
; Xàtiva,
etc. En el cas dels adverbis acabats en -ment, conserven l'accent de l'adjectiu femení a partir del qual s'han format, si aquest en portava: ràpidament, típicament.
Cal tenir en compte que els mots que tenen una sola síl·laba (anomenats monosíl·labs) en general no s'accentuen, llevat dels casos [...]
|
|
19.
Iodització en la pronunciació d'alguns mots en certs parlars
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella [...]
|
|
20.
Pronunciació oberta o tancada de la e de certs mots
Font
Fitxes de l'Optimot
pronuncia tancada la vocal e tònica dels mots nervi, silenci, tebi o Terenci, entre altres.
Pel que fa a la e tònica dels mots Dénia, sénia (i la Sénia), sèpia i séquia, es pronuncia tancada en català occidental i presenta certa vacil·lació en català oriental.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
|
