61.
bubi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
de la fi de la dominació espanyola de l'illa, els bubis han sofert una minva enorme a causa de les matances dutes a terme pels fernandinos (descendents d'esclaus mestissos alliberats) i per membres de la tribu fang, que han arribat a l'illa provinents del continent.El bubi consta de tres dialectes [...]
|
62.
poble
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 nació. És totavia entès que sigui català i no d'altra nació (document del segle XIV. Alc.). col·lectivitat. Els interessos de la col·lectivitat. raça. La raça hebraica. Cp. tribu 2 Els qui habiten una població. habitants ciutadans veïns 3 La gent comuna d'una població. gent de poc braç el [...]
|
63.
família
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dinastia dels Rockefeller. clan(per ext.). El clan dels Kennedy. tribu, s'usa algunes vegades com a sinònim de família molt nombrosa i en sentit més aviat pejoratiu. ascendència gènera generació nissaga casta. Llull, nat de digna casta. soca, la persona o persones més velles d'una família. Diuen que ve [...]
|
64.
cap 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sesos. m i f 134 [persona] jefe -fa, cabeza. Cap de bàndol, de la tribu, jefe de banda, de la tribu. La cap del departament de vendes, la jefa del departamento de ventas. 135 [d'un llinatge] cabeza. 136 alt cap mil alto mando. 137 cap de claca teatr jefe de clac, primer alabardero. 138 cap de corda [...]
|
65.
colla
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.). Un ardat de captaires. càfila, íd. tropa, íd. horda, pròpiament tribu nòmada, errant. S'usa per a significar una colla de gent brutal. rècula, colla d'animals de bast. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
→ grup, reunió, conjunt. collada, colla nombrosa. S'usa especialment quan la frase té un sentit admiratiu. bandada cataifa estol aplec. Un aplec de joves. Un aplec de pedres. legió. Una legió de sol·licitants. vol (→), colla d'ocells que volen plegats; també es pot dir d'una colla de peixos. floret. Hi havia un floret de noies que enamorava. florada, íd. pinya, colla de persones o coses unides estretament. Els estudiants patriotes formaven una pinya compacta. bandola piquet, colla de soldats, poc nombrosa. patrulla. Una patrulla de policies armats. escamot (esp. de soldats, de policies, etc.). Un escamot de gent armada. comitiva, colla de persones que van a un lloc. Em vaig ajuntar a la comitiva. avançada, colla de soldats més enllà del front. destacament. Un destacament de naus. companyia, colla de gent armada. esquadra, íd. rotlle, rotlo, rotllo, rotllat o rotllada, colla de persones format al voltant d'algú o d'alguna cosa. brivalla, colla de nois o brivalls. al·lotada, colla d'al·lots o nois. rua. Anaven a rues, a colles. eixam raïm. Un raïm de jovenots cridaners. batalló (fig.) esbart. Un esbart de nenes enjogassades. flota. Una flota de gent. Anar en flotes: anar a colles. flotó. La gent sortia a flotons. col·lecció. Quina col·lecció de trapelles! tracalada, colla nombrosa. munió patoll o patolla, colla de gent que va desordenadament. quadrilla, colla, esp. de toreros o de lladres. brigada, colla de persones que treballen en la mateixa feina. treballada, íd. caravana, tota colla de gent que va plegada en excursions, viatges, etc. caterva o catèrvola, colla desordenada, esp. de mainada. cohort (poèt.) covada, en frases com una covada de lladres, de brètols, etc. banda. Una banda de pòtols. bancada o bancalada, colla de gent que seu en un banc o en un bancal. patuleia, colla de vagabunds, de soldats en desordre. gruada, colla de gent que van plegats, en sentit pejoratiu o despectiu. llorigada o llodrigada, colla de gent de mal viure. trepa ardat (en sentit pej.). Un ardat de captaires. càfila, íd. tropa, íd. horda, pròpiament tribu nòmada, errant. S'usa per a significar una colla de gent brutal. rècula, colla d'animals de bast. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |