Resultats de la cerca frase exacta: 543

131. estret -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té relativament molt poca amplària. Un carrer estret. Passar per un forat molt estret. Aquesta cinta és massa estreta: la voldria més ampla. Que indica poca amplitud de criteri, poca comprensió de la realitat. Té un cervell estret i no accepta cap idea renovadora [...]
132. fixació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fixar; l'efecte. Idea fixa, que obsessiona. Tècnica mitjançant la qual hom aconsegueix l'estabilització d'un teixit o un organisme per tal de conservar-ne l'estructura primitiva, fixar els colorants i impedir-ne la degradació pels microorganismes. En psic [...]
133. fotut -uda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
suportar. Les guerres són molt fotudes. Estem vivint una època molt fotuda. Em resulta molt fotut dir-te això. És molt fotut que no ens puguem veure. Anteposat al nom, afegeix una idea d'hostilitat i de menyspreu de l'emissor respecte d'allò denotat pel nom que [...]
134. partir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir (alguna cosa) en dues o més parts, especialment amb la idea de distribució. Partir un eixam. La Carlota es parteix la feina amb la seva cosina. Partir-se el guany. Partionar. Partir els termes d'un lloc. Trencar pel mig. Partir pinyons. Partir una post. Partir-se un marbre [...]
135. però
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marca l'oposició entre les dues proposicions o membres que uneix, essent allò que es diu en la segona una restricció, una cosa contrària, etc., a la que ha estat expressada en la primera. La idea és bona, però no és nova. És un bon noi, però és un [...]
136. tot 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enterament, del tot. Érem tot orelles, tot ulls. Anteposat a un gerundi, emfasitza la idea de simultaneïtat o la d'oposició. Tot fent l'home bo, és molt capaç de cometre aquesta malifeta. Enterament. Parlaven tot baix. Ara té tot just dos anys. Tot justament avui [...]
137. calar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
calar foc a un objecte Fer que cremi. El llamp va calar foc als pallers. Calar-se foc al paller. Penetrar, endevinar, les intencions, la manera d'ésser (d'algú), les raons, el secret (d'alguna cosa). Ja l'he calat: és un farsant. Una idea, un mot, un missatge, etc., penetrar [...]
138. argument
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
actes de la mateixa persona que hom combat o tracta de convèncer. argument ontològic Prova de l'existència de Déu, en què l'afirmació de l'existència es dedueix de l'anàlisi de la idea. En lit., articulació dels fets sobre els quals està bastida una [...]
139. construcció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
resta de l'oració. construcció de sentit Construcció en què la concordança no es fonamenta en la forma gramatical del nom o el sintagma nominal sinó en la idea que aquest expressa. construcció el·líptica Construcció que deixa d'enunciar alguna forma [...]
140. deriva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
submergit en l'aigua, causat pels vents o pels corrents. deriva dels continents Teoria basada en la idea que les masses continentals experimenten un moviment de translació. deriva litoral Corrent marí paral·lel a la costa que actua de transport sedimentari. Desviació angular de la [...]
Pàgines  14 / 55 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>