Resultats de la cerca frase exacta: 6
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
fascinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Captivar irresistiblement amb la mirada, amb algun atractiu poderós, amb el seu prestigi. El mar embravit em fascina. [...]
|
|
2.
encantàries
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
donar encantàries Encantar, fascinar, fer fer a algú el que hom vol. [...]
|
|
3.
fascinació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fascinar. [...]
|
|
4.
ullprendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encantar, embruixar, amb la mirada. Fascinar. [...]
|
|
5.
enlluernar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofuscar la vista (a algú) amb una llum massa viva. El sol l'enlluernava i no veia res. Aquest llum enlluerna! estar enlluernat En entrar en un lloc de poca claror, no veure res per efecte de tenir els ulls acostumats a una claror més viva. Fascinar amb el seu esclat. La fastuositat de la [...]
enlluernar
|
|
6.
encantar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrar (sobre algú o alguna cosa) per virtut d'un poder ocult, arts màgiques, pronunciant certes fórmules. La bruixa havia encantat el príncep. Orfeu encantava les feres. Sotmetre a una influència irresistible, fascinar. Encantar un serpent, un ocell. Ens havia encantat [...]
|
enlluernar
1 v. tr. [LC] [MD] Ofuscar la vista (a algú) amb una llum massa viva. El sol l'enlluernava i no veia res. Aquest llum enlluerna!
2 [LC] [MD] estar enlluernat En entrar en un lloc de poca claror, no veure res per efecte de tenir els ulls acostumats a una claror més viva.
3 v. tr. [LC] Fascinar amb el seu esclat. La fastuositat de la cort el va enlluernar.