1.
desear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desitjar, tenir ganes de. Desear hacer un viaje, desitjar de fer un viatge. Deseo ir, desitjo d'anar-hi. 2 desitjar. Te deseo mucha suerte, et desitjo molta sort. 3 [a un hombre o una mujer] desitjar. 4 dejar bastante (o mucho) que desear [ser imperfecto] deixar molt a desitjar. 5 es de [...]
|
2.
amalayar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr amer [anhelar] anhelar, desitjar. [...]
|
3.
demandar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 dr demandar. Demandar por difamación, demandar per difamació. 2 p fr [pedir] demanar. 3 p fr [desear] desitjar. [...]
|
4.
apetecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 [codiciar] apetir, desitjar. v intr 2 abellir, venir de grat. Le apetece todo cuanto ve, li abelleix tot el que veu. [...]
|
5.
ofrecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, em vaig oferir a acompanyar-la. Ofrecerse para hacer un trabajo, oferir-se per fer un treball. 8 fig [ocurrir] acudir-se. 9 [en frases interrogativas o negativas] desitjar tr, voler tr. ¿Qué se le ofrece a usted?, què desitja (o desitgeu)? [...]
|
6.
pascua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [fiesta judía] pasqua. 2 crist pasqua, pasqua de Resurrecció, pasqua florida. 3 [Navidad] Nadal m. ¡Felices Pascuas!, bon Nadal!4 p fr [los Reyes] Epifania, els Reis. 5 [Pentecostés] pentecosta, pasqua de Pentecosta, pasqua granada. 6 dar las pascuas [Navidad] desitjar les bones festes, dir [...]
|
7.
dejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, deixa treballar la teva dona. Déjale que se defienda, deixa'l defensar-se. 15 dejar (o dejar mucho, o bastante) que desear deixar (o deixar molt, o bastant) a desitjar. 16 dejémoslo así deixem-ho així. 17 no dejar de no deixar de. No dejes de llamarme, no deixis de trucar-me. 18 no dejes para mañana lo [...]
|
8.
venir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
venir con sortir amb. Venir con exigencias, sortir amb exigències. 29 venir en dr [no es tradueix]. Vengo en ordenar..., ordeno...Venir en deseo, desitjar. 30 venir mal anar (o venir) malament. 31 venir de primera (o de perilla, o de perlas) venir de primera (o com l'anell al dit). 32 venir rodado venir [...]
VERB MODEL v intr 1 venir, vindre. Ven a cenar a mi casa, vine a sopar a casa meva. 2 [proceder] venir, vindre. Costumbres que vienen del extranjero, costums que venen de l'estranger. 3 [suceder] venir, vindre. Después del verano viene el otoño, després de l'estiu ve l'hivern. 4 [estar] trobar-se pron, aparèixer. La noticia viene en la primera página, la notícia es troba a la primera pàgina. 5 [acometer] venir, vindre. Venir una idea, venir una idea. 6 venir, vindre. Los zapatos me vienen pequeños, les sabates em venen petites. 7 [traer origen] venir, vindre. Venir de buena familia, venir de bona família. 8 [seguido de gerundio] [no es tradueix]. Hace tiempo que venimos diciendo, fa temps que diem. 9 ¿a qué viene...? a què treu cap? ¿A qué viene comprarse otro coche?, a què treu cap comprar-se un altre cotxe? 10 en lo por venir [en el futuro] en el futur. 11 hacer venir a alguien fer venir algú. 12 que viene [próximo] que ve, vinent. El año que viene, l'any que ve. 13 sin venir a nada (o a qué) sense justificació. 14 ¡venga! vinga! 15 venir a [llegar] arribar a. Después de discutir vinieron a un acuerdo, després de discutir arribaren a un acord. 16 venir a [finalizar] acabar. Vinieron a hacer las paces, acabaren fent les paus. 17 venir a [equivaliendo a un verbo simple] [no es tradueix]. La desgracia vino a caer sobre nosotros, la desgràcia caigué damunt nostre. La disposición viene a llenar un vacío en la legislación, la disposició omple un buit en la legislació. 18 venir a menos [descender de posición social] anar (o venir) a menys. 19 venir a parar [en] anar a raure a. 20 venir a parar [terminar] arribar, acabar. Este camino viene a parar delante de mi casa, aquest camí arriba fins a davant de casa meva. 21 venir a parar [llegar a una consecuencia] arribar. Hemos venido a parar a la misma conclusión, hem arribat a la mateixa conclusió. 22 venir a ser ésser aproximadament. 23 venir a tener tenir aproximadament (o si fa no fa). Viene a tener veinte años, té, si fa no fa, vint anys. 24 venir ancha (o grande) una cosa a alguien venir (o anar) ample. 25 venir bien anar (o venir) bé. Ahora no me viene bien ir, ara no em va (o ve) bé d'anar-hi. 26 venir bien anar (o venir) bé. Me viene bien tu sombrero, em va bé el teu barret. 27 venir bien [servir] anar (o venir) bé. Esta madera me vendrá bien para hacer unas estanterías, aquesta fusta m'anirà bé per a fer uns prestatges. 28 venir con sortir amb. Venir con exigencias, sortir amb exigències. 29 venir en dr [no es tradueix]. Vengo en ordenar..., ordeno...Venir en deseo, desitjar. 30 venir mal anar (o venir) malament. 31 venir de primera (o de perilla, o de perlas) venir de primera (o com l'anell al dit). 32 venir rodado venir que ni fet d'encàrrec. v pron 33 venir intr, vindre intr. Se ha venido de su tierra con toda la familia, ha vingut de la seva terra amb tota la família. 34 [hundirse] venir-se'n. 35 fig anar-se'n en orris (o a can Pistraus). Se vinieron al suelo nuestros proyectos, se n'han anat en orris els nostres projectes. 36 venirse una cosa encima de alguien fig i fam caure al damunt d'algú. |
9.
año
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'edat). 36 estar de buen año tenir (o fer) cara de bon any. 37 este año enguany, aquest any. 38 felicitar el día de año nuevo (o por año nuevo) desitjar un bon any. 39 hace años fa anys, anys ha. Hace años que el comercio va mal, fa anys que el comerç va malament. Hace años que no le veo, anys ha que no [...]
|
10.
día
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig i fam fer la guitza (o la llesca, o la santíssima). 31 dar los días donar el bon dia, dir bon dia. 32 dar los días [en el cumpleaños] felicitar, dir per molts anys, desitjar una bona festa (o unes bones festes). 33 de cada día de cada dia. 34 de día de dia. 35 de días [antiguo] de temps, d'anys [...]
|