FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
argumentant. Argumentador indica més aviat el qui té l'habitud o el vici d'argumentar, mentre que argumentant es diu, de preferència, del qui, en una discussió d'escola, argumenta contra la part adversa. ergotista, el qui abusa de l'argumentació sil·logística. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. raciocinar discórrer pensar argüir argumentar(->) sil·logitzar, raonar per mitjà de sil·logismes. sofisticar, raonar sofísticament. paralogitzar, raonar falsament, contra les lleis de la lògica. filosofar, raonar filosòficament sobre una cosa. subtilitzar, raonar d'una manera massa [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
al·legat, exposició de les raons en què es fonamenta una cosa. redargució, acció d'argumentar contra una asserció, una proposició, etc. dialèctica. La teva dialèctica no em convenç. ergotisme, abús dels sil·logismes. raonament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
favor d'algú. disceptar controvertir(v. intr.), sostenir una controvèrsia. disputar(sobre una cosa) deliberar(sobre una cosa) argumentar(contra una cosa) argüir(v. intr.) qüestionar(sobre una cosa), discutir sobre ella. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]