121.
frisar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impacientar-se vivament. No frisis, home: tard o d'hora ell vindrà. Frisava perquè d'un cop acabés de parlar. Parla, Marta, que em friso per saber-ho! [...]
|
122.
triomf
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Victòria, èxit, esclatant. Aconseguir això d'ell ha estat un triomf. En l'antiguitat romana, honors tributats a un general que havia obtingut una gran victòria. [...]
|
123.
passejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar d'un costat a l'altre per deport, per fer exercici, prendre l'aire. Vam passejar una hora pels voltants del poble. Passegem-nos una estona pel parc. Passejar portant o vigilant (algú) que no es val per ell mateix o de qui tenim cura. Passejar un infant. Passejar un gos. Passeja un barret [...]
|
124.
anatema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentència d'excomunió pronunciada per l'autoritat eclesiàstica. Pronunciar, fulminar, l'anatema contra algú. Reprovació completa. Ell mereix l'anatema de tothom. Persona anatematitzada, colpida d'anatema. [...]
|
125.
coneixedor 1 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que coneix. Ell és coneixedor del fet. Que entén en alguna cosa. Coneixedor de pintures, de medalles antigues. Té fama de ser un bon coneixedor de vins. [...]
|
126.
contradictori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que contradiu, que implica contradicció. La vostra afirmació és contradictòria a la d'ell. En fil., que és la negació d'un altre element. Terme, conceptes, contradictoris. [...]
desvergonyit -ida
adj. i m. i f. [LC] Que parla o obra amb desvergonyiment, que no té vergonya. Uns nois desvergonyits havien insultat la professora. Només un desvergonyit com ell pot fer preguntes tan obscenes. |
127.
desvergonyit -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que parla o obra amb desvergonyiment, que no té vergonya. Uns nois desvergonyits havien insultat la professora. Només un desvergonyit com ell pot fer preguntes tan obscenes. [...]
|
128.
enfollir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar com boig. El terror l'enfolleix. Esdevenir foll. Enfollir d'alegria. Enfollí i l'hagueren d'internar. Ell s'enfollí per amor d'aquella dona. [...]
|
129.
iota
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Novena lletra de l'alfabet grec (ι, Ι). Quantitat molt petita d'una cosa. Ell no se separa mai ni una iota del que està prescrit. [...]
|
130.
opinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enunciar com a opinió. Alguns opinen que no cal prendre cap precaució. Què opineu sobre aquest assumpte? Tenir opinió formada. Ell opina altrament. Com opina el president? [...]
|