L'expressió temporalal més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Per exemple:
Tenim feina pendent: hauries d'arribar al més aviat possible.
Això no obstant, també s'admet la possibilitat d'escriure-la sense preposició. Per exemple:
Tenim feina pendent: hauries d [...]
Quan el verb pensar té el significat de 'tenir la intenció de', va seguit de complement directe, que pot anar introduït per la preposició de. Per exemple:
Pensava dir-li la veritat tan bon punt arribés.
Pensava de dir-li la veritat tan bon punt arribés.
En canvi, amb els significats de 'recorda [...]
Hi ha verbs o locucions verbals que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformar-se, comptar, avenir-se, estar d'acord o trobar-se. Per exemple:
Està d'acord amb el preu del pis.
No m'he trobat mai amb la cartera buida.
Ara bé, quan aquests verbs es troben davant d'un infinitiu, en [...]
La locució al peu de significa 'tocant la part baixa d'alguna cosa' i 'molt a la vora d'alguna cosa'. Per exemple:
Era al peu del penya-segat per fer-se una foto.
Quan van arribar al peu de la carretera, van parar de caminar.
De vegades, també es fa servir l'expressió a peu de (o al peu de) amb [...]
peres amb vi (acompanyament) musclos al vapor (mètode de cocció i estil del plat)
Per fer referència al mètode de cocció es pot fer servir la preposició a seguida d'article. Per exemple:
Demà farem barbacoa i menjarem carn a la brasa i patates al caliu.
En Josep Maria va fer uns musclos al [...]
Les expressions alhora que i al mateix temps que es poden fer servir per expressar simultaneïtat entre un fet i un altre. En canvi, l'expressió al temps que no és adequada amb aquest sentit. Per exemple:
L'empresa acomiada diversos treballadors, al mateix temps que apuja el sou dels directius (i [...]
Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple:
Hem de pensar en el futur dels joves.
Mostra un gran interès en la lectura de l'obra.
Ara bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en [...]
Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]
Les expressions del tipus (ser) el primer, el darrer, l'últim, l'únic, etc. poden anar seguides de les preposicions en, a i de quan es troben davant d'un infinitiu. Per exemple:
Com sempre, el primer en/a/d'arribar va ser en Pere.
Els veïns seran els primers en/a/de queixar-se.
Aquell matí va ser [...]
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]