31.
saco
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Entrar a saco, entrar a sac. 10 no caer en saco roto fig no caure en sac foradat. 11 no echar una cosa en saco roto fig prendre bona nota d'una cosa. 12 saco de dormir sac de dormir. 13 saco de noche (o de mano) bossa de viatge. 14 saco roto fig dilapidador, pròdig, un que té la mà foradada. 15 saco [...]
|
32.
fecha
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
data, datar. 12 por estas fechas a hores d'ara. Por estas fechas debe de estar preparando el viaje, a hores d'ara deu preparar el viatge. 13 señalar fecha assenyalar (o fixar) la data. [...]
|
33.
fijar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fixat la data del viatge. 4 fig [los ojos, la mirada] fixar, clavar. 5 fotog fixar. v pron 6 fixar-se. La humedad se ha fijado en la pared, la humitat s'ha fixat a la paret. 7 [pegarse] fixar-se, enganxar-se. 8 [percatarse] fixar-se, adonar-se. No me había fijado en que ya estabas aquí, no m'havia fixat [...]
|
34.
resultar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [ocurrir como efecto o consecuencia] resultar. De todo ello resulta que no es cierto, de tot això resulta que no és cert. 2 [salir] resultar. El viaje resultó un fiasco, el viatge resultà un fracàs. La casa resulta pequeña, la casa resulta petita. 3 ésser. Me resulta bastante antipático [...]
|
35.
dormir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 dormir. Dormir profundamente, dormir profundament. 2 [pernoctar] dormir, fer nit. El primer día de viaje dormimos en Valencia, el primer dia de viatge vàrem dormir a València. 3 [una peonza] adormir-se pron. 4 fig [descuidarse] adormir-se pron. 5 dormir como un lirón (o un [...]
VERB MODEL v intr 1 dormir. Dormir profundamente, dormir profundament. 2 [pernoctar] dormir, fer nit. El primer día de viaje dormimos en Valencia, el primer dia de viatge vàrem dormir a València. 3 [una peonza] adormir-se pron. 4 fig [descuidarse] adormir-se pron. 5 dormir como un lirón (o un tronco, o a pierna suelta, o como una marmota) dormir com un tronc (o com un soc, o com una rabassa, o com el guix). 6 dormir con alguien [cohabitar] dormir amb algú. 7 dormir con toda tranquilidad (o en paz) dormir com un sant (o com un àngel, o com un innocent). 8 echarse a dormir anar-se'n a dormir, anar-se'n (o ficar-se) al llit, colgar-se, gitar-se, ajaçar-se. 9 ser de buen (o mal) dormir fig tenir bona (o mala) jeia. v tr 10 adormir. Dormir a un niño meciéndolo, adormir un infant gronxant-lo. Esta película me duerme, aquesta pel·lícula m'adorm. 11 [la siesta] fer. 12 [anestesiar] adormir, anestesiar. v pron 13 adormir-se. 14 fig [entumecerse] adormir-se. Se me ha dormido la pierna, se m'ha adormit la cama. 15 fig adormir-se. Dormirse en una tarea, adormir-se en una feina. ![]() |
36.
camino
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 21 de camino [al pasar] de camí, de passada. Me pilla de camino, em ve de passada. 22 de camino de viatge. Ropa de camino, roba de viatge. 23 en camino de fig pel camí de. Está en camino de arruinarse, va pel camí d'arruïnar-se. 24 hacerse su camino fer algú el seu camí. 25 ir camino de anar cap a [...]
|
37.
término
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [mojón] terme. 2 [fin] terme. Hemos llegado al término del viaje, hem arribat al terme del viatge. 3 [terminal] estació terminal f, terminal f. 4 [grado de distancia] terme. Aparecen unos árboles en primer término, apareixen uns arbres a primer terme. 5 [plazo] termini, terme. Deberá [...]
|
38.
manga
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 màniga, mànega. 2 [de una bomba] mànega. 3 [tromba] mànega, tromba marina. 4 tecnol espiga [d'un eix]. 5 [bolso] bossa de viatge. 6 [insignia en una iglesia] pendó m, gonfanó m. 7 [esparavel de pesca] rall m. 8 [red] mànega. 9 [para filtrar] mànega. 10 [colador] colador m. 11 mar [de [...]
|
39.
malo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vale malo conocido que bueno por conocer val més boig conegut que savi per conèixer. 16 nada malo [irónico] gens malament, malament del tot. No sería nada malo que te pagasen el viaje, no estaria gens malament que et paguessin el viatge. 17 ponerse malo posar-se malalt, emmalaltir-se. 18 por las malas [...]
|
40.
como
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tan... como para no tan... que. Su enfermedad no es tan grave como para renunciar al viaje, la seva malaltia no és tan greu que hagi de renunciar al viatge. conj 10 [causal] com que. Como no llegabas, me he ido, com que no arribaves me n'he anat. 11 [con subj] [condicional] si [amb ind]. Como no vayas [...]
|