FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que culmina, que té o ateny l'altura màxima. Aquell és el cim culminant de la serralada. El punt culminant d'un astre. El moment culminant d'un drama. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell o altra cosa que es posa al cimd'un pal i, fent-lo moure, serveix per a atraure els ocells. Allò que hom fa servir d'incentiu, per a atraure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element decoratiu col·locat als extrems o al cimd'un frontó triangular, generalment en forma de palmeta. Element decoratiu col·locat damunt una cornisa per a ocultar part de la teulada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bandera petita com la que se sol posar al cim de l'asta de les llances, o a les mans d'una imatge del Crist ressuscitat o de sant Joan Baptista. Senyal giratori de fusta o de ferro, mena de penell, que es posa al cim dels campanars, de les xemeneies, etc., per a assenyalar la direcció del vent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espadat de roca al cim o en el pendent d'una muntanya. Faixa de terreny més o menys llarga i estreta, situada en un espadat, per on poden caminar animals o persones. [...]