FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Núvol baix de gran dimensió vertical, que ocasionalment sobrepassa la tropopausa, amb el cim fibrós generalment en forma d'enclusa, compost per gotetes d'aigua a la part baixa i per cristalls de glaç a la part alta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coberta suspesa en forma de pavelló per damunt un llit, tron, altar, cadafal, etc., o portada al cim de vares per damunt un objecte sagrat o un personatge elevat, distingit, en senyal d'honor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pua d'una forca o d'una forquilla. Pua més curta de la forca de remenar palla, que forma angle amb el pla de les dues pues en què es bifurca el pal. Piu que encaixa en la polleguera. Cim molt agut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer créixer en alt més que en ample la capçada (d'un arbre). En les naus llatines, passar l'antena d'una banda a l'altra per la cara de proa de l'arbre en virar de bord. Hissar una vela de tallant fins al cim del pal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que vessa. Aigües vessants. Aiguavés 1 . Coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cimd'una muntanya. Faceta, aspecte. Aquest tipus de problemes sempre es pot atacar des de vessants diferents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flotador fondejat amb un pedral que s'usa per a concentrar peixos, particularment llampugues, a la seva ombra. Cim 1. Part superior de la façana o de la paret lateral d'un edifici limitada pels dos vessants de la teulada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció i efecte de situar. Manera d'estar quelcom situat. La bella situació del castell al cimd'un turó. Posició amb relació a determinades circumstàncies. Trobar-se algú en una situació crítica, perillosa. L'actual situació política. Estat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija metàl·lica acabada en punta que es col·loca al cimd'un edifici, de l'arbre d'una nau o d'un altre lloc, connectada amb la terra o l'aigua, que té per objecte atreure els llamps per tal de resguardar l'edifici, la nau, etc., de la descàrrega elèctrica. Aparell per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cim de muntanya. Branca principal més o menys dreta, especialment la que s'enlaira més que les altres o la que es deixa a l'arbre en tallar les altres. Un cimal de roure de 2 pams de gruix. Part d'una panna de suro que, en l'arbre, era la més allunyada de terra. [...]
