FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de significar a algú alguna cosa. Importància . Sentit, allò que vol dir o significa un mot, un signe. Procés psíquic pel qual s'associa un significant a un significat per constituir un signe lingüístic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure's com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit, adés en l'oposat. Els preus fluctuen segons la llei de l'oferta i la demanda. Vacil·lar, dubtar, en la resolució d'una cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, moure's entorn d'un eix o d'un punt fix alternativament en un sentit i en el sentit contrari. Oscil·lar un pèndol, un gronxador. Presentar alternatives. Els teus sentiments oscil·len. Una magnitud, variar periòdicament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destil·lar amb l'alambí. Subtilitzar excessivament. Li agrada alambinar el llenguatge. Un estil que el poeta ha alambinat. Extreure l'essència (d'alguna cosa). Examinar atentament (alguna cosa) fins a treure'n el sentit, el mèrit, la utilitat. [...]
