, en sentit psicològic, coneixement intuïtiu que l'esperit té de la seva pròpia existència. Quan l'home dorm, perd la consciència dels seus actes. esma, estat conscient; noció d'allò que ens succeeix. El nen va caure i va perdre l'esma. sentits, en certes frases. Morir amb tots els seus sentits [...]

coneixement. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 reexaminació reconeixement. Un reconeixement mèdic. inspecció recognició revisió anàlisi introspecció, examen de si mateix. control resseguiment anatomia, examen subtil. repassada, un segon examen. escodriny revista, en la frase passar revista. escorcollo escorcollament coneixement, examen [...]

rebuda quitança, quitamento quitació àpoca contrarebut, rebut que en revoca un altre d'anterior. coneixement, rebut que el capità d'una nau dona a l'armador, referent a les mercaderies i a les condicions del transport. resguard recepció. Acusar recepció d'una lletra. Cp. pagaré, abonaré [...]

a cient de (tal o tal), tenint aquest ple coneixement de la cosa, estant-ne assabentat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

atordir, estabornir molt lleugerament. esterniar esbaltir(≠ abaltir) estordir estormeiaro estormeir esmortir estamordir estossar, estabornir a cops. (Cp. Estassar.) estossinar, íd. fer perdre els sentits fer perdre el coneixement Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 coneixement. Coneixement del món i dels homes. noció. No tenir noció d'una cosa. prenoció, coneixement anticipat d'una cosa. apercepció, acte intern de conèixer un objecte percebut. cognició, operació mental de conèixer. intel·lecció besllum, coneixença imperfecta, dubtosa, d'una cosa [...]

presumir. Després del que van dir, ja presumíem que no ho farien. suposar afigurar-seo figurar-se pressuposar sospitar preveure prejutjar, jutjat per conjectura, abans de tenir coneixement complet de la cosa. tenir fums (d'una cosa), tenir-ne indicis. Cp. pronosticar, presagiar Manuel [...]

1 Acció d'entendre. comprensió 2 Facultat d'entendre. intel·lecte, facultat de pensar. enteniment raóo raciocini, facultat de raciocinar. potència intel·lectiva discerniment, facultat de discernir amb el pensament, esp. entre el bé i el mal. judici. És un home de judici clar. coneixement. Té [...]

el coneixement. Cp. analgèsic dormitiuo dormitori hipnòtic estupefaent Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]