FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria epistemològica que explica el desenvolupament del coneixement científic a partir de factors externs a la ciència, socials, econòmics o polítics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de conèixer. Operació mental per mitjà de la qual esdevenim coneixedors dels objectes. Coneixement judicial d'un assumpte, per a resoldre'l. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosoficoreligiosa de caràcter esotèric, que pretén atènyer el coneixement de la divinitat independentment del que se sol entendre per revelació i per raó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al conductisme. Les tesis conductistes. Seguidor del conductisme. Psicòloga conductista. Els conductistes van donar un nou impuls al coneixement de la psicologia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de descobrir; l'efecte. Coneixement d'un territori del qual no es tenien notícies fidedignes, generalment com a resultat d'una expedició de recerca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar coneixement o notícia (d'alguna cosa), fer-la saber, especialment d'una manera oficial. M'han notificat la concessió de la llicència que demanava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imputació greu i falsa contra algú. Delicte que consisteix a atribuir un delicte amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari envers la veritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antic escrit jueu o cristià que pretenia manifestar, mitjançant una revelació celestial, un coneixement fins llavors secret del passat, del present i del futur. Catàstrofe 2 . [...]
