Resultats de la cerca frase exacta: 8
|
1.
emmandrir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar mandra (a algú). La calor m'ha emmandrit. Agafar mandra. En Roc sabia que, si no s'hi posava aviat, s'emmandriria. [...]
emmandrir
|
|
2.
emmandrir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
|
3.
emmandrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
emperesir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
engalvanir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emmandrir. [...]
|
|
5.
emmandriment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'emmandrir o d'emmandrir-se; l'efecte. [...]
|
|
6.
aplatanar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 fam [enervar] enervar, esgotar (o exhaurir) les forces. 2 [emperezar] emperesir, emmandrir, endropir. v pron 3 fam [enervarse] abatre's, esllanguir-se. Aplatanarse con el calor, abatre's amb la calor. 4 [emperezarse] emmandrir-se, endropir-se, engallofir-se. [...]
|
|
7.
endropir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
emmandrir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
emperesir [o emperesosir]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
emmandrir engandulir empoltronir endropir engorronir engalvanir engallofir Ant. Desemperesir. Desengandulir. Desemmandrir. Desendropir. Desengorronir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
emmandrir
1 v. tr. [LC] Fer agafar mandra (a algú). La calor m'ha emmandrit.
2 intr. pron. [LC] Agafar mandra. En Roc sabia que, si no s'hi posava aviat, s'emmandriria.