141.
adverbi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Categoria lèxica constituïda per mots invariables que modifiquen un verb, un adjectiu, un altre adverbi o tota una oració. Adverbis de lloc, de temps, de manera, de grau. Mot d'aquesta categoria. adverbi pronominal Adverbi que pot exercir la funció de pronom. [...]
|
142.
conatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que expressa la idea de l'esforç que demana l'acció. Verb conatiu. [...]
|
143.
predicat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En lòg., allò que és afirmat del subjecte. En gram., element sintàctic essencial d'una oració que té per funció dir alguna cosa d'un subjecte. predicat nominal Predicat que expressa una qualitat del subjecte mitjançant un verb copulatiu i un atribut [...]
|
144.
activament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera activa. Tots hi treballen activament. Amb significació activa. Un verb neutre pres activament. [...]
|
145.
freqüentatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En gram., que serveix per a expressar la repetició freqüent d'una acció. Un verb freqüentatiu. [...]
|
146.
perifràstic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la perífrasi. Format amb l'ajut d'un verb auxiliar. Temps perifràstic. [...]
|
147.
participi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb d'aspecte perfectiu que pot tenir un valor adjectiu. participi actiu Participi present. participi passat Participi 1 . participi passiu Participi 1 . participi present Forma no personal del verb que es refereix al substantiu com a agent de l'acció verbal. [...]
|
148.
predicatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que expressa predicació o afirmació. Que conté un verb predicatiu. Una oració predicativa. Atribut 3 2. Complement predicatiu. [...]
|
149.
locatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu al lloc. Que designa el lloc. Una preposició locativa. Un complement locatiu. Un verb locatiu. Una oració locativa introduïda pel relatiu on. Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el turc que indica el lloc on es produeix la situació [...]
|
150.
encarnació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encarnar o d'encarnar-se; l'efecte. L'encarnació del Verb. Ell és l'encarnació de l'avarícia. [...]
encarnació
f. [LC] [MD] [RE] Acció d'encarnar o d'encarnar-se; l'efecte. L'encarnació del Verb. Ell és l'encarnació de l'avarícia. |