FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèrcol format amb una cosa flexible, que serveix de capçana, de suport. La rotllana de fusta d'un braser. Rotlle de gent. Van fer una rotllana al voltant del foc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondre per l'aparença al mèrit, a l'esforç esmerçat, al guany obtingut, etc. Aquest moble no llueix posat aquí. És una gent que no els llueix el que guanyen. Fer-se notar com correspon al seu mèrit, bondat, etc. Són una gent que llueixen molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matar (d'un nombre de gent) un de cada deu. La ciutat fou presa, i els seus habitants foren delmats. Causar gran mortaldat (en un grup de persones). El nostre foc ha delmat les forces enemigues. La pesta ha delmat la població. La pedregada ha delmat els camps. Aplicar el delme (als fruits, a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estendre (una cosa que estava plegada). Desplegar un mocador, un llençol. Desplegar un ocell les seves ales. Fer que (un grup de gent, especialment la tropa) s'estengui sobre una extensió de terreny més gran. Desplegar una columna de tropa. Posar plenament en acció, en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
miserable, digne de compassió algú. No poden sinó contar misèries, pobra gent! Les misèries de la vida. Cosa de poc valor, menyspreable. Quantitat petita i insuficient d'una cosa. Tan ric i ens va donar una misèria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense subjecció, trava o embaràs de cap mena, amb entera llibertat. Els nois jugaven allerats. Corria allerat. Benestant, que viu còmodament, sense estretors de cap mena. Són gent allerada. Viuen allerats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es fa d'amagat, procurant escapar de les mirades, de l'atenció, de la gent. Una llàgrima furtiva. Que actua d'amagat i d'una manera il·legal. Un caçador furtiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot quantitatiu ponderatiu. Que bonic! Que corren! Que lluny es veuen! Que de pressa han anat! Que valents que són! Que gent que hi ha! Que n'has vistes, de coses! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspre al tacte, no polit. Els habitants d'aquells poblets són gent rústega. Que es mou, que funciona, amb dificultat. Els golfos s'han rovellat, i la porta va molt rústega. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discòrdia posada entre gent que estaven o vivien en harmonia. La noia no feia sinó posar la zitzània entre els germans. Persones sembradores de zitzània, envejoses de la felicitat dels altres. [...]
